A la Mare de Déu al peu de la Creu: Stabat Mater

Stabat Mater. Meister des Pähler, 1410.

STABAT MATER

Dreta al peu de la creu,

 on penjat estava el Fill,

 plorava la Mare dolorosa.

Son ànima gement,

 entristida i planyívola,

 era traspassada pel glavi.

O que trista i afligida,

 estava aquella beneïda

 Mare de l'Unigènit.

Que gemia i sospirava,

 Mare tendra, quan mirava

 del Fill august les angoixes.

Quin home no ploraria,

 si la Mare del Crist

 veia en tan gran suplici?

Qui podrà sense entristir-se,

 contemplar la Mare del Crist

 sofrint amb el Fill?

Pels pecats del seu poble,

 veié Jesús en els turments

 i condemnat als assots.

Veié son dolcíssim Fill

 en desolació morint

 fins a retre l'esperit.

O Mare, font d'amor,

 feu que senti vostre dolor,

 i plori amb Vós.

Feu que mon cor s'enardeixi

 en l'amor de Jesucrist,

 per ser-li agradable.

Santa Mare, mercè feu-me

 de gravar les llagues del crucificat

 al meu cor fortament.

Del vostre Fill tot llagat,

 que tant per mi de patir s'és dignat,

 feu-me compartir amb Vós les penes.

Feu que amb Vós piament plori,

 compadint el crucificat,

 mentre aquí baix visca.

Vora la creu dret amb Vós,

 fent-vos humil companyia,

 en els plors desitjo.

Verge de verges gloriosa,

 no em siau desagradosa,

 feu que amb Vós jo plori.

La mort del Crist portar amb mi,

 sa Passió compartir,

 vull i recordar ses llagues.

Que eixes llagues em llaguin,

 que eixa creu tot m'embriagui,

 amb la sang del Fill.

Per no cremar en les flames,

 sieu, Verge, ma defensa,

 al jorn del judici.

O Crist, quan eixiré d'aquí,

 per la Mare feu-me venir

 a la palma de la victòria.

Quan el cos se morirà,

 feu que a mon ànima sia dada

 del Paradís la glòria. Així sia.

(en llatí)

1. Stabat Mater dolorosa

Iuxta crucem lacrimosa

Dum pendebat Filius.

2. Cuius animam gementem

Contristatam et dolentem

Pertransivit gladius.

3. O quam tristis et afflicta

Fuit illa benedicta

Mater unigeniti!

4. Quae moerebat et dolebat,

Pia Mater, dum videbat

Nati poenas incliti.

5. Quis est homo qui non fleret,

Matrem Christi si videret

In tanto supplicio?

6. Quis non posset contristari,

Christi Matrem contemplari

Dolentem cum Filio?

7. Pro peccatis suae gentis

Vidit Iesum in tormentis,

Et flagellis subditum.

8. Vidit suum dulcem natum

Moriendo desolatum

Dum emisit spiritum.

9. Eia Mater, fons amoris

Me sentire vim doloris

Fac, ut tecum lugeam.

10. Fac, ut ardeat cor meum

In amando Christum Deum

Ut sibi complaceam.


11. Sancta Mater, istud agas,

Crucifixi fige plagas

Cordi meo valide.

12. Tui nati vulnerati,
Tam dignati pro me pati,
Poenas mecum divide.

13. Fac me tecum, pie, flere,
Crucifixo condolere,
Donec ego vixero.

14. Iuxta crucem tecum stare,
Et me tibi sociare
In planctu desidero.

15. Virgo virginum praeclara,
Mihi iam non sis amara
Fac me tecum plangere.

16. Fac, ut portem Christi mortem
Passionis fac consortem,
Et plagas recolere.

17. Fac me plagis vulnerari,
Fac me cruce inebriari,
Et cruore Filii.

18. Flammis ne urar succensus
Per Te, Virgo, sim defensus
In die iudicii.

19. Christe, cum sit hinc exire,
Da per Matrem me venire
Ad palmam victoriae.

20. Quando corpus morietur,
Fac, ut animae donetur
Paradisi gloria. Amen.