Recordeu-vos, oh piadosíssima Verge Maria, que mai no s’ha sentit dir que ningú que hagi implorat la vostra assistència i reclamat el vostre auxili, hagi estat abandonat de vós. Animat amb aquesta confiança, a vós recorro, oh Mare, verge de les verges; i encara que gemint sota el pes dels meus pecats, m’atreveixo a comparèixer davant la vostra presència sobirana. No desoïu, oh Mare de Déu, les meves súpliques; ans escolteu-les i acolliu-les favorablement. Amén.
Història d'aquesta oració. Mn. Joan Marquès, en el llibre "Devocions marianes" escriu que d'aquesta oració també se'n diu l'oració de sant Bernat, perquè aquest Sant la va compondre. Expressa una profunda humilitat i una gran confiança en l'omnipotència suplicant de la Verge Maria. Molts cristians la resen sovint per demanar favors especials, com la conversió d'algun pecador, la fidelitat a la vocació, la perseverança final.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada