.JPG)
Á LA VERGE
Oh Verge pura!
dónans ventura,
dáns bona sort
ara y en la hora de nostra mort.
De l'anima adolorida
que s'agenolla á tos peus
sents las veus,
la escoltas tota enternida,
y si está ben penedida
del mal camí Tu la treus.
Lo nautxer lo mar retalla
vers hont la esperansa 'l du;
de segú
que si un cop sa nau s'encalla
damunt la mar que may calla
¡oh Verge! te invoca á tú.
Los que van pèl mon sens guia
demanant menjá, y vestits,
entristits;
l'horfanet que sol se cria;
l'esclau que ab dol se angunia
son los teus afavorits.
Ton alé ja may se atura
ans la casa del que riu,
sols fa niu
en lo cor que ab amargura
plora sanch, plora sanch pura
y sols de dolors ne viu.
Dónans, Verge, una mirada
de gracia, amor y consol:
que sia 'l sol
de l'ánima atribulada
que lluyta desesperada
contra 'l pecat que la vol.
Com volta ta hermosa testa
aplech d'estels resplandents,
fes que cents
volten en jorns de tempesta
y volten en jorns de festa
nostre cor bons sentiments.
Oh dolsa font de ventura,
dónans joya y bona sort:
nostre cor
amplena be de fé pura;
y dónans bonaventura
á l'hora de nostra mort.
|
| Font: Josep Maria Fabregat |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada