ACCIÓ DE GRÀCIES
Miquel Bosch i Jover (1900-1960). Mestre d'Hostalets de Balenyà, Apleguista de Matagalls.
Música de mn. Josep Maria Ricart.
|
|
La Creu del Matagalls al Montseny. Foto:
Xrunning El present poema va ser recitat amb gran fe i vigor en un Aplec de Matagalls. |
El poeta dona gràcies pel bressol sortós de tenir uns pares verament
cristians, dóna gràcies pel mon on viu; pel poble; pels bons mestres que li
ensenyaren lletres de bondat; per la Doctrina; pel pa de cada dia; per la
vida senzilla i pobra; per la llengua catalana; i perquè "en tombar la
vida... i em faig vell... encara tinc una ànima d'infant... per entrar al
Cel jugant com un minyó"...
Gràcies, Senyor, pel meu grapat de terra
vivificat pel vostre bleix diví,
per l'esperit que anima la desferra:
la vostra imatge que heu posat en mi.
Gràcies, Senyor, pel pare i per la mare
que van pujar-me en el temor de Déu
i em van signar la via dreta i clara
on l'àngel vostre és sempre company meu.
Gràcies, pel món, pel poble i per la casa
que vau donar-me per auster bressol,
pel niu de pedra, pel caliu de brasa,
pels vells camins enamorats del sol.
Pel vers amics, pel mestres bons i savis
que m'ensenyaren lletres de bondat,
per la paraula santa d'aquells llavis
que en la Doctrina vostra l'han trobat.
Gràcies, Senyor, pel pa de cada dia
que ha alimentat la cendra corporal,
gràcies, Senyor, pel Pa d'Eucaristia
que em dóna el Cel a l'hora terrenal.
Gràcies per tot: pel goig i la tristesa,
per la rialla com pel sofriment,
per la lliçó d'Amor que tinc apresa
vora la creu que portaré content.
Jo us agraeixo amb joia casolana
la gran riquesa que val més que l'or:
la pietat senzilla i franciscana
que la mà vostra va sembrar al meu cor.
Jo us faig tribut pel goig de la Pobresa
que em treu el pes d'inútils oripells
i em fa estimar la vostra senzillesa
i els refilets alegres dels ocells.
Pel tendre anyell i per l'ovella esclava,
pel blanc ermini que avorreix el fang,
pel germà llop que un dia em mossegava
i pel que avui encara m'ha fet sang.
Pel nostre verb, pel sol de l'alegria,
per l'aigua clara de les fonts del cel,
per la goteta humil de Poesia
que haveu infós en to el meu anhel.
I encara, gràcies, per la mort germana;
Vós sabeu l'hora, el punt que ha de venir
a canviar la benaurança humana
en aquella altra que no tindrà fi.
Gràcies, Déu meu, perquè en tombar la vida,
quan ja em faig vell, quan diuen que sóc gran,
em sento al cor aquella edat florida
i encara tinc una ànima d'infant.
Feu que la porti a l'hora de la Festa,
quan deixi el món ben nu d'enyorament,
neta i polida, preparada i llesta,
feix de virtuts i deu d'agraïment.
Si em permeteu finir el pelegrinatge
per entrar al Cel jugant com un minyó,
si us tinc a Vós durant tot el viatge,
per endavant us dic: Gràcies, Senyor!
 |
| Font: Josep Maria Fabregat |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada