—Poema de Joan Benet i Petit, publicat en el seu llibre pòstum "El trobador de la Mare de Déu" volum III. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 2012.—
.JPG) |
| Mare de Déu de Coaner Foto: Amics de Coaner |
I
Cardener, bon Cardener,
de les cobles arborades,
que refiles posturer
per rescloses, guals i rases,
portes l'agre muntanyenc
de les altes serralades;
Pedra i Coma al grat del vent,
el bressol, llaços i randes.
Per a veure't, Coaner,
fins a Súria davalla,
amb posat franc i aldufer
decantava nostra passa.
Tens per gales del camí
les estrofes d'aigua clara,
la sentor del bruc i el pi
i un mestall de pedres albes.
Déu te guard, Castelltallat,
d'ampla corba i murals amples,
tu afaiçones el tirat
de Segarra i pla de Bages.
Al bell mig del pla badat,
de nou fonts reps les albades;
de cristall és el cinyell
que et circumden les muralles
i un gran temple de tres naus
amb les gales del romànic;
paradís del Coaner,
qui et podrà comptar les gràcies?
II
Si de l'home és l'agaliu,
també Déu se n'agradava
i d'aquest jardí ombradiu
jardinera en vol sa Mare.
Vers ponent, a un quart escàs,
s'alça esplèndida i gallarda,
com si fos de plata i or,
una ermita mil·lenària.
En la llinda del portell,
esculpida hi ha la data,
ufanosa de mostrar
mil sis-cents cinquanta-quatre.
Alta volta i arc rodó,
la cornisa de volada,
capitells corintians
i columnes cargolades.
Sembla el temple massa gran
per la colla tan migrada,
està compost de nou focs
als replecs de la muntanya.
Assolí tal creixement
perquè era la llucada
d'altres temples socarrats
de l'oblit per la llosana.
D'això és prova fefaent
l'entranyable i dolça imatge
del romànic català
que fa un cel del vell retaule.
De l'hirsut Castelltallat,
del riu bròfec i bramaire,
dels segats esbalaïts
i les balmes insondables,
ella en fa un pom amorós
de sentor que embauma l'aire,
bleix aspriu del Coaner
que us penetra dintre l'ànima.
III
Per entrar en aquesta cleda,
un tresor tan valuós,
amb daurada clau li obria
el portal la tradició.
A l'ombrí d'una boixera
va trobar-la un bon pastor;
de genolls i cota testa
la hi mostrava un bou calmós.
A l'església fou portada
amb gran pompa i tota honor,
cada mas de la contrada
li oferia el bo i millor.
Enyorar degué de l'aigua
el murmuri i la remor
i els marjals de la riera
amb els salzes i els alocs,
que li feren la capella
a la cresta del turó,
que a dret fil del riu pujava
la bellesa i la saó.
Tot és digne de la Reina
al palau esplendorós,
però la joia de més vàlua,
el retaule del barroc,
que ha surat com una altra arca
del diluvi d'enderrocs.
Al bell mig d'aquesta toia
que de festa ho omple tot,
hi ha la imatge de Maria
que la joia duu al cor
com ho fa l'astre del dia
quan d'orient surt al balcó.
Si d'arreu rep cortesia
la Verge del mirar dolç,
els nou pobles preferia
situats al seu redol:
Castelladral, Torroella,
Valldeperes i Obiols,
Castelltallat, Salo i Súria,
Sant Mateu i Serrarols.
Quan precisa de Maria
obtenir algun favor,
el batlle, davant dels cònsols,
es presenten al rector.
Si la súplica no és atesa,
que faran durant tres jorns,
que la imatge sigui treta
hom demana de bell nou.
El diumenge, als feligresos,
ho dirà a missa major
i, a l'hora de l'ofertori,
amb solemne expectació,
pujaran al presbiteri
caps de casa dels nou focs
i a la treta que es prepara
juraran de ser-hi tots.
De seguida al senyor bisbe
demanaven el favor
i les portes de l'ermita
s'obrien sens dilació
per a fer pas a la Reina
de la pluja i de l'amor.
Moltes voltes no hi ha lleure
d'arribar a l'altre cantó;
la cançó alegre del xàfec
fa harmonia amb la dels goigs.
Cada gota n'és rebuda
com un bes amoixador
de la Mare que rumbeja
al baiard cobert de flors.
Espoltriu, Mare estimada,
espoltriu el nostre cor
i feu que llevi de gràcia
un esplet esponerós.
 |
| Santuari de la Mare de Déu de Coaner Foto i més informació: Conèixer Catalunya |
 |
| Castell de Coaner, molt proper al Santuari. També molt propera hi ha l'església de Sant Julià. Foto: PCB75 |
 |
| Retaule barroc de Coaner, restaurat el 2012. Foto: Amics de Coaner |
.JPG) |
| Mare de Déu de Coaner. Foto: Amics de Coaner |
Els poemas son presiosus pero els goigs son una pasada
ResponElimina