Goigs a la Puritat de la Mare de Déu, inspirats en Ramon Llull.

GOIGS LUL·LIANS A LA PURITAT DE NOSTRA DONA. 

Autor de la lletra: Llorenç Moyà Gilabert.

Mare de Déu Immaculada a l'església parroquial de Sant Julià de Lòria (Andorra). Foto: Josep Maria.

"Nostra Dona és més pura e munda que l'aur en sa puritat. La neu és pura per blancor, e lo cristall és pur en claredat, e lo sol és pur en llugor. Mills encara, Nostra Dona és llugorosa e resplendent en puritat". (Ramon Llull).

Sol, solell, poncella i vara

d'on la llum xucla el sustent,

Nostra Dona és mills, encara,

llugorosa i resplendent.

Marbre i lliri: simulacre

suavíssim de la neu,

una petxina de nacre

alleta la fam de Déu.

Ai lluna, lluneta, mare

de les fonts amb pits d'argent.

Coloms blancs esqueixen l'aire,

però és tan lenta llur sang,

que la neu perdura al caire

i l'esqueix palpita en blanc.

Blancor famejant i avara

del seu riu nevat i lent.

La boira nueta nua

fila somnis, fila vels,

perquè aguaita una corrua

d'onze, dotze, tretze estels.

—Quina corrua més clara!—

canta, ejogassat el vent.

Quan la núvia és pubilla,

quantes perles sobre el pit!

i, àdhuc, sota el vel, hi brilla

una tumbaga per dit.

Lluentor que, vora l'ara,

robes cor i enteniment.

Quan la mareta marona

conhorta el fill estimat,

amb cada besar li dóna

un mòs de sucre esponjat.

-Quina lluentor, ma mare,

que teniu de sol ixent!

La rosa es penja a la branca

i a les arrels fins i tot...

emperò la blanca blanca

sempre esclata a un cop de brot.

Sols que si el matí l'ampara

la desfulla el sol ponent.

Neu polida, rosa eixida

del part verge d'un roser,

l'alba pudorosa et crida

per a dar-te el bres que té;

i malgrat, ros —i suara,

tofa muda, blanc lament—.

Blanca és dóna la cascada,

—blanca blanca de l'esglai—,

a mig caure és virolada,

i en el fons, blanca com mai.

Home nat que la repara

beslluma l'Omnipotent.

Imatge de Ramon Lull a la Universitat de Barcelona.
Popularment, no oficialment, se'l considera beat i inclús màrtir.
Foto: Dr. Manuel