—Poema de Joan Benet i Petit (1890-1968), publicat en el seu llibre "El trobador de la Mare de Déu" volum II. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 2008.—
 |
| Mare de Déu de Bastanist |
I
De la Seu tirant amunt,
la ciutat de les cinc aigües,
pel camí cobert de flors,
la música ens acompanya:
Toloriu, Estamariu,
fan el tamborí i la flauta;
Erseguell i Ansovell,
la tenora enarborada.
Bastenist meravellat
del Cadí porta la saba;
per les ribes del riuet
una cinta es desplegava
que s'estira vall endins
fins a Víllec i Estana,
sota el tàlem de serrells
de freixedes i de salzes.
Tamarius omplen els buits
de vermelles flors i blanques
i en la dolça quietud
un idil·li etern entaulen
el riuet remorejant,
el camí que l'acompanya,
els retalls de sol penjats
i la sajolida blanca.
Arribats prop del Cadí,
abillat de reques albes,
el llit bla de Bastenist
tot de sobte pren volada.
Al bell centre del planell,
una perla entre les valves,
lluu el sol amb esclats d'or
el tresor que el cor cercava.
La Reina celestial,
la que dona fulgor als astres,
gentilesa al mes d'abril
i el color verd a les prades.
Reverent calla la vall
solament per contemplar-la
i galant el vell Cadí
s'ha llevat la gorra blanca.
Hom percep l'alè de Déu
que n'amara l'àmbit ample.
II
Dotze segles endarrere
aquest àmbit del Cadí
era un prat d'herba florida
que regava el Bastenist.
Pallarès, pastor de Vilec,
hi menava ben sovint
de bous mansos, la ramada,
d'eugues roges i pollins.
Aixecant la testa un dia
del seu jaç, mig abaltit,
veu un brau de la ramada
capficat i entossudit
en remoure una boixeda
que acabava de florir.
Quan al boix és d'arribada
li glateix més fort el pit
que entremig de dotze branques
del matoll esmaragdí,
hi havia una Madona
que portava al braç un nin,
amb la neu per mantellina,
prats sedosos per vestit,
per llanternes, sol i lluna
per coberta, l'infinit.
Al rector de la parròquia
tot ho explica, fil per fil;
i aquest, al Senyor Bisbe
que amb prestesa hi acudí.
Tots veneren a Maria
dolçament enfervorits;
per bastir-li un santuari
lloc li busquen prop d'ací.
Prou que el cel els ho diria,
ja la Verge els ho ha dit
amb el primerenc miracle
esplendent que ha fet florir.
Ha caigut una nevada
com s'estila allà al Cadí
i la vall fresca i gemada
s'ha tornat jardí florit.
Solament restava lliure
del finíssim blanc vestit
una clapa que seria
el solar d'un temple xic.
Als dos anys de la infantesa
ja s'hauria engrandit
per encloure la gentada
que d'arreu feien camí.
Gran la feren, bonicoia
i escaient de bon estil,
niu de forma muntanyana
a les branques del Cadí.
Com sol créixer la riuada
de la pluja amb el repic,
s'estufava i reverdia
l'amor dins de cada pit.
Arribaven de la França,
de Cerdanya, ric país,
d'Urgellet, de part d'Andorra
i El Pallars famós i ardit.
Dotze segles té d'història
l'ermita de Bastanist;
Font d'amor tan abundosa
encara no s'ha exhaurit.
Per Pentecostes venien,
plens de goig, de Sant Genís,
de Montellà i de Vèixac
vells i joves, grans i xics.
Per Sant Bernabé, les viles
d'El Baridà llevantí;
era com l'amor primera
que els furgava dins del pit.
III
Els soldats vénen de França,
mil set-cents noranta tres;
a l'any vuit hi tornarien
de rancúnia ell cor fes.
Si l'ermita fos salvada
i la imatge de tal preu,
per Sant Marc hi pujarien
i també per Santes Creus.
Com s'enjoia la mirada
veient els cims coronats
de romeus, cants i senyeres
i la cursa dels isards.
Dels primers erols de l'horta
fins al capellic del boix,
amb la font de l'aigua clara,
tot és un repic de goig.
La Madona riallera
asseguda al seu cambril
agraeix les presentalles
que li ofrenen els seus fills.
IV
Conserveu-nos pura l'ànima
com les neus d'ací al Cadí;
contra tota mesquinesa
abrandeu el nostre pit
i sembreu tota la terra
de llavors de Bastenist.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada