LA JOIA MÉS GRAN
Poema de Júlia Xandri Segués, 13 anys. Escola Arrels.
Dibuix: Lurdes Santamaria Vilajosana.
Flonja neu cau
de l'estrellat vestit,
cobreix erma terra
i enfosqueix la nit.
Grinyolen finestres
gemecs de vent gelós,
de no estar prop la foguera
com ho està el més calorós.
Una petita llum neix
de les llàgrimes de l'Infant,
veu la mort de la tardor
amb els seus ulls brillants.
Llum feble d'un inquiet fred
mentre la mare bressola el seu nen
acariciant-lo, tot pensant,
és la joia més gran.
|
| Edició dels Gogistes Solsonins. Nadal 2008. Font: Josep Maria Fabregat |



Comentaris
Publica un comentari a l'entrada