CAMÍ DE BETLEM
Poema de Nadal d'Armand Beneyto i Albero, 2021
El dia va morint d'enyorament
fent moure el paisatge d'hivernada,
el pollí caminava lentament,
cel de desembre dins la contrada.
La gebra sembra perles al pradell
el camp al matí sembla de plata,
és l'esclat misteriós d'un cant novell
pel cel amb besllum, color escarlata.
L'estable il·luminat per l'aurora
on la Verge canta unes nadales,
el nadó somriu, calla i no plora
aquell colom blanc ja mou les ales.
Lliure d'entrebancs, cluc les parpelles
voldria tenir un somni al meu capçal,
i passar la nit pescant estrelles
deixant-les al bressol aquest Nadal.
Aquest món s'esbatussa amb cruesa,
pareu!, escolteu la feble veu
del xic nadó que us parla amb dolcesa:
Per vosaltres tots, moriré a la creu.
|
| Font: Josep Maria Fabregat |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada