GOZOS EN ALABANZA DE NUESTRA SEÑORA DEL PILAR QUE SE VENERA EN LA IGLESIA
PARROQUIAL DE S. JAIME
 |
| Mare de Déu del Pilar |
Pues nos venisteis á honrar
antes de subir al cielo;
dadnos favor y consuelo,
Madre de Dios del Pilar.
Con alas de resplandor
venisteis, brillante aurora,
á España por protectora,
y madre del fino amor:
Con luces de fé, y honor
nos quisisteis ilustrar.
...
De feliz siempre blasona
nuestra parroquia dichosa,
que á Vos Virgen milagrosa
venera por su patrona;
Devoto aquí el clero entona,
vuestras glorias sin cesar.
...
|
| Font: Josep Maria Fabregat |
|
| Font: Josep Maria Fabregat |
 |
| Mare de Déu del Pilar a l'església de Sant Jaume |
(Fra Valentí Serra – Caputxins). En el barri barceloní de Sant Pere (molt a prop del Santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda que atenen pastoralment els frares caputxins des de l’any 1884) hi ha un carreró dedicat a la Mare de Déu del Pilar que, fins a començament del segle XIX, era conegut amb el nom de «carrer d'En Cuc». En aquest carrer hi ha la casa natal de Sant Josep Oriol i, també, s'hi venerà una capelleta dedicada a la Mare de Déu del Pilar que estava col·locada en una façana per iniciativa d'un devot marià en acció de gràcies després de les pestes del segle XVII que assolaren Catalunya.
Fou a partir de l'any 1621 que la Ciutat Comtal, fortament flagel·lada per la pesta, va recórrer en llur pregària a la Mare de Déu invocant-la sota l'advocació del Pilar que aleshores es venerava en un altar propi situat a l'església de Sant Jaume. Acabada l'epidèmia, i en acció de gràcies per tan favorable intercessió, el Consell de Cent la proclamà especial Patrona de Barcelona i confià als frares caputxins la celebració d’una missa quotidiana a l'altar de la Mare de Déu del Pilar. Aquesta missa se celebrà ininterrompudament fins al període de les exclaustracions del segle XIX.
L'església de Sant Jaume (edificada en el lloc on, segons la tradició, havia predicat l'apòstol Sant Jaume) fou malaguanyadament enderrocada l'any 1823 per tal de bastir-hi la famosa plaça que duu aquest nom de l'apòstol. Com a conseqüència de la remodelació de la més famosa plaça barcelonina, la imatge de Nostra Dona del Pilar, secularment venerada a l'església de Sant Jaume fou traslladada, inicialment, a l'església de santa Mònica i, després, es portà a la dels trinitaris, edifici on ara hi ha establerta l'actual parròquia de sant Jaume.
L'any 1786, els frares caputxins del convent de Santa Madrona (situat on ara hi ha la Plaça Reial) introduïren, en les celebracions de l'antiga església de Sant Jaume, una nova devoció mariana que titularen El Santíssim Rosari del Pilar, una nova devoció que hauria d’esdevenir un dels més cèlebres Rosaris cantats i meditats de la Barcelona del segle XVIII, propis d'aquella religiositat popular animada pels franciscans-caputxins a la Catalunya del Barroc.
A propòsit d'aquesta especial protecció de la Verge del Pilar envers els ciutadans de Barcelona, foren estampats alguns goigs en acció de gràcies. En una de les edicions del segle XIX hi ha una tornada que fa: «Puix vostre auxili sens par / tots els nostres mals desterra, / guardeu-nos de Pesta i Guerra, / Verge Santa del Pilar».
 |
| Església de Sant Jaume, al carrer Ferran 28 de Barcelona. Foto: Nicholas Gemini. |
 |
| L'església de Sant Jaume des del Monument a Colom. Foto: Jordiferrer. |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada