Goigs a la Mare de Déu de Pasqua o Goigs dels Ous. Comarques de Conflent i Rosselló a la Catalunya del Nord (França)

GOIGS DELS OUS EN HONOR DE LA VERGE MARIA. Any 1949.
 

En lo món sou dotada
De un set Goigs, Mare de Deu;
De altres set sou heretada
En los cels, com mereixeu.

Lo primer es, Verge pura,
Que'n lo gráu que possehiu,
Més que tota creatura
Tanta gloria vos sentiu:
Aprés de Deu la més honrada,
Del restant sou y sereu
De nosaltres advocada
En los cels, com mereixeu.
...
En lo nové soy reyna y mare,
Plena de humilitat.
Aclariume lo cor ara
Y formeu ma voluntat!
Si ma llengua ha fet errada
O haja dit lo que no's deu,
Suplichvos, Verge llohada,
Ab bon Jesus, que'm perdoneu.






Traducció (IA): 
Al·leluia! Aquí teniu el dia que el Senyor ha fet! El Crist ha ressuscitat, alegrem-nos! — "Havent estat a la pena, deia la Pucelle d'Orléans, és just trobar-se a l'alegria." Fidelment devot a la Passió de Jesús, el Rosselló havia de participar en el seu triomf. No hi ha faltat, i la festa més gran de l'Església sempre ha estat celebrada pels nostres avantpassats amb aquest ardor i aquest impuls de fe que, malgrat els nostres temps turbulents, fan tremolar les nostres ànimes.

El Dissabte Sant al vespre, en record de l'alliberament antiga, el rector de cada parròquia marca el segell de l'Anyell pasqual a les portes de les cases i dels masos; els aspergeix amb aigua beneïda, hi afegeix la sal purificant. Això és el que s'anomena al Rosselló "lo Sal y Ous", en el Vallespir, "lo Salpas". Les famílies pietoses esperen que després d'aquesta benedicció tota la casa sigui feliç, les collites preservades, el bestiar protegit. Els clergues que assisteixen el rector reben al mateix temps els Ous de Pasqua que serviran l'endemà per a la truita o truita tradicional. Així ho vol l'ús.

Aquí teniu la nit. Escolteu aquest cant harmoniós repetit per tots els ecos de la plana i de la muntanya: són els Goigs dels Ous, serenata nocturna de la gran festa, deliciós preludi del "Regina caeli" que els cors celestials aviat oferiran a Maria. Però tot just a l'alba de Pasqua és ell: les joioses campanes llancen a l'aire les volades de l'Al·leluia. Des d'aleshores, els fidels es dirigeixen cap a l'església adornada, i es saluden amb la paraula graciosa: "Bones Pasqües!" Desig commovedor que, en boca dels nostres pares, s'estenia no només a la festa de la família, sinó també al banquet eucarístic al qual es preparaven amb tanta pietat.

Al costat de la Verge, dins l'església, es mira amb joia el Ressuscitat, que, amb la bandera triomfal a la mà, el peu sobre la pedra del sepulcre i la banda vermella travessant el pit, beneeix el poble fidel. Es poden destacar diversos Ressuscitats remarcables, com ara el d'Arles, obra del cèlebre Boher, i l'estàtua més recent d'Espirà de l'Aglí.

La processó de Pasqua segueix un cerimonial molt particular. Mentre la Verge Maria amb el seu seguici segueix el recorregut habitual, el Ressuscitat surt al seu encontre a la plaça gran o al principal encreuament.

En aquest moment, esclata, amb un entusiasme indescriptible, el cant del Regina cæli, i després tenen lloc les tres salutacions de costum entre la Mare i el Fill, sota la mirada atenta i emocionada de la immensa assistència.

A Prada, a la Real, a Espirà de l'Aglí, es porta el Santíssim Sagrament sota el dosser, com si fos per la Festa del Corpus. A Prats de Molló, el vel de la Verge cau al verset Resurrexit. A Vilafranca de Conflent, el Regina cæli és cantat pel petit Àngel, amb vestit blau cel i ales delicades. A Rià, es representa delicadament l'escena evangèlica: muntanya pintoresca amb boix, faigs i avets, sepulcre mig obert i buit, diàleg del petit Àngel amb les tres Maries que venen a ungir el Salvador. Illa rep aquest mateix dia innombrables caravanes de camperols que venen a assistir a aquesta cerimònia grandiosa. Finalment, a Perpinyà, es recorda la joia que resplendia en tots els rostres quan se celebrava solemnement el Regina cæli al Mercat del Blat, a la Peixateria i a la plaça de la Real.

Com els nostres avantpassats, celebrem fidels la Pasqua, i aquesta festa serà per a nosaltres el preludi i el testimoni de les delícies eternes.


Comentaris

  1. Per què poseu "França" si per als catalans tot és Catalunya?

    Per què no poseu els noms de llocs en català? (*Prades > Prada *La Réal > La Real, etc.)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, ja he fet algunes correccions. Havia traduït el text francès dels Goigs directament des de la IA. Poso al títol Catalunya del Nord però conservant que són a França com a entitat política.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada