GOIGS DEL GLORIOS APOSTOL SANT BARTHOMEU QUE SE VENERAN EN LA CAPELLA DEL CARRER DE St. FRANCESCH DE LA CIUTAT DE VIC. Any 1788.
 |
| L'apòstol sant Bartomeu |
Cantarem vostres llaors,
puix que grans los merexeu:
pregau per los pecadors,
glorios Sant Barthomeu.
Apostol sou exemplar,
molt amat de Jesu-Christ,
que nos pot dir, ni comptar,
quant Santament lo heu servit;
convertinli affectuos,
molta gent al servey seu.
...
Los de aquest Carrer Devots,
obsequis vos tributam,
puix que ab alegria tots;
vostra festa celebram,
esperant humils de vos,
que de tots danys nos guardeu.
Ja que vos sou tant amat,
de Jesu-Christ nostre Deu,
siau lo nostre Advocat,
glorios Sant Barthomeu.
 |
| Font: Biblioteca de Catalunya |
L'església de Sant Bartomeu de l'Hospital es trobava a tocar la ciutat de Vic, a la part de migjorn del pont de Queralb. Fou una església vinculada a l’hospital que varen fundar Arnau de Cloquer i Guillem de Vic i era conegut com l’hospital d’Arnau Cloquer. L’existència de l’hospital és documentada a partir de l’any 1232, mentre que no teníem constància de l’església de Sant Bartomeu fins el 1242, quan consta que es trobava davant l’hospital que era dedicat a la Mare de Déu i a sant Bartomeu. Actualment no roman dempeus cap resta ni de l’hospital ni de l’església, edificis que es trobaven a l’inici del carrer de Sant Francesc o de la Calla. —informació extreta d'enciclopèdia.cat—
La capella va durar fins l'any 1838.
 |
| Compartiment del retaule de la capella de Sant Bartomeu de l'Hospital de Vic amb sant Bartomeu destruint l'ídol pagà |
Museu d'Art Medieval. L'escena mostra un dels miracles més famosos atribuïts a sant Bartomeu al seu pas per la Índia: el sant, alçant el braç, fa que un esperit maligne surti de l'ídol daurat on residia, tot trencant-lo a trossos. Això provoca la conversió del rei Polèmius, impressionat pel miracle.
El gremi dels blanquers de Vic tingué el seu altar a la capella dedicada a aquest sant que hi havia a l'Hospital dels Pelegrins de Vic, antigament situat vora el Pont de Queralt, i l'adornà amb un retaule integrat per una predel·la contractada a Ferran Camargo el 1491, un carrer central i unes polseres encarregades a Joan Gascó el 1513 i vuit taules laterals encomanades al mateix Gascó el 1525.
La taula del miracle de sant Bartomeu, una d'aquestes darreres, és l'únic element del retaule que s'ha conservat.
La capella desaparegué el 1838 i la taula ja era al MEV el 1891, tot i que en sortí després de la Guerra Civil per anar a parar a col·leccions privades. El Cercle del MEV l'adquirí per al Museu l'any 2009.
Aquesta taula és un bon exemple del funcionament del taller durant els anys de convivència artística de Joan i Perot Gascó, pare i fill. En la construcció elemental de l'espai, format per grups juxtaposats (el sant i els soldats d'una banda, la fornícula amb l'ídol de l'altra, i finalment el rei i els seus consellers) s'endevinen procediments propis de la pintura del pare; i alhora, algunes característiques com l'estilització de les figures o trets dels rostres, comuns en obres d'aquesta dècada com el Calvari de Pruit, prefiguren l'estil de pintures posteriors a 1529 atribuïdes a la trajectòria de Perot al capdavant del taller, com ara el retaule de Sant Vicenç de Borgonyà.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada