Goigs als Sants Màrtirs copatrons de L'Arboç (Baix Penedès, Tarragona)

GOIGS QUE SE CANTAN DEVANT DE LAS SAGRADAS RELIQUIAS DELS SANTS MARTIRS JUSTINO, FORTUNAT, CANDIDA, Y VICTORIA, QUE SE VENERAN EN LA IGLESIA PARROQUIAL DE SANT JULIÁ DE LA VILA DEL ARBÓS.

Els copatrons de L'Arboç màrtirs sant Justí, Fortunat, Càndia i Victòria

 

En vostre Altar humiliats

imploram vostres favors:

siau nostres Protectors

Martirs Benaventurats.

Desdel instant que nasquereu

tota virtut abrassareu,

y ab ella preseverareu

fins que molt perfets vos vereu;

feu que semblants claredats

produescan nostres cors.

...

Un Pateon Exquisit

com Retaule han collocat,

efecte de caritat,

ab que tots han contribuit;

alli estan asegurats

tots sos bens, en las suas sorts.

Puix sou nostres Advocats

repeteixen nous clamors:

siau nostres Protectors

Martirs Benaventurats.

Font: 11299883

—uns altres Goigs...—

arbocenc.cat. Entre el final del segle XVII i el principi del XVIII, el frare caputxí Pere de l’Arboç va cedir a l’església parroquial de la vila les relíquies de diversos màrtirs. Amb aquest motiu, es va afegir al calendari festiu de l’Arboç la diada dels Sants Màrtirs, i a partir de 1699 ja se celebra la processó dels Sants Màrtirs “pels carrers acostumats”. 

A partir d’aleshores, consta a la documentació que comença a celebrar-se la diada dels Sants Màrtirs el segon diumenge de setembre, i no és fins al 1790 que sorgeix per primera vegada el nom de Festa Major, i ja apareix en honor al seu patró, sant Julià, i als seus copatrons, els sants Justí, Fortunat, Càndida i Victòria. La diada del sant, però, se celebrava -i es continua celebrant- el 9 de gener. 

A partir del 1790 fins a la meitat del segle XIX es troba documentada la festa del segon diumenge de setembre com la Diada dels Sants Màrtirs, la Festa dels Sants Patrons o la Festa Major. Així doncs, cal considerar que quan s’esmenta qualsevol d’aquestes diades es fa referència a la Festa Major, i la confluència de la diada dels Sants Màrtirs amb la de sant Julià va donar lloc a una festa d’estiu, la més important del calendari festiu arbocenc: la Festa Major. 

D’aquesta manera, es fusiona la devoció dels arbocencs pel seu patró, sant Julià (al 

qual dedicaven la festa), amb la veneració de les relíquies dels Sants Màrtirs. La Festa Major és, doncs, una continuïtat de la festa en honor a sant Julià que se celebrava el mes d’agost de 1612, a la qual se li afegiria la veneració de les santes relíquies

Església de sant Julià de L'Arboç

Interior de l'església. Foto de Javier Segura.