AUCA DE LA MARE DE DÉU DEL CLAUSTRE DE SOLSONA
Editats el 2006 en motiu del Cinquantenari de la Coronació de la Mare de Déu
 |
| Font: Josep Maria Fabregat |
Vet aquí un solsoní,
que cap a Solsona fa camí.
I com a bon cristià
una església vol alçar.
Amb gran sacrifici, molt bonica la fa,
i a Déu demana que s'hi vulgui quedar.
I Déu està tan content
que amb un llampec les llums encén.
Després de molt temps transcorregut,
vàries sectes han aparegut.
N'hi ha una per allà a la Seu,
que trinxa i crema tot quant veu.
Per això el solsoní
amaga tot el més preuat que hi ha aquí.
A la Verge del Claustre ha guardat
dins un pou ben dissimulat.
Els anys han passat
i un bisbe uns papers ha trobat.
Els papers diuen ben clar
on la Verge trobarà.
Al Claustre es fa el primer altar
per a la Verge que el nen va trobar.
És tan gran l'amor del solsoní
que un segon altar va construir.
I ben prompte fa una nova capella
per honrar millor aquella Verge tan bella.
El general francès arriba a Solsona;
mort, destrucció i foc a l'altar ocasiona.
Després d'aquesta gran ximpleria,
Solsona un nou altar aixecaria.
Durant la guerra civil a la Verge han amagat,
però el seu altar altra volta han cremat.
Després novament l'han restaurat,
i a la Verge hi han entronitzat.
El 1956 Solsona s'ha engalanat
i a la Verge ha coronat.
Quan Solsona aigua no té,
fan pregàries a la Verge pel carrer.
A la comarca quatre són els castells,
que envolten Solsona tots ells.
Aquest cinquantenari de la coronació
fa reviure amb força la nostra estimació.
I és tots els anys per la Festa Major
que Solsona passeja fins a la plaça a la Verge en processó.
Per això és i serà la nostra gran Patrona,
que protegeix sempre els fills de Solsona.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada