RECORDANÇA QUE A CALELLA DEDIQUEN ELS CANTAIRES DE LA SECCIÓ ORFEÓNICA D'ACCIÓ CATÓLICA AMB MOTIU DE LES TRADICIONALS SORTIDES QUE, EN LES MAGNÍFIQUES NITS PENITENTS DE LA QUARESMA DE 1945 REALITZAREN PER TAL DE DESGRANAR L'EMOCIONANT I CENTENARI CANT DE LA PASSIÓ.
CANT DE LA PASSIÓ
I
De Jesús la primera agonía
es quan en l'hort va quedar pasmat
contemplant com son Pare li envía
una creu preciosa en que ha de ser clavat.
IV
Els soldats dintre l'hort el prengueren
i amb fortes cadenes el varen lligar
presentant-lo de l'un Jutge a l'altre
fins a presentar-lo davant de Pilat.
V
Un soldat fou tentat pel dimoni
blasfem i soberbi va ser-ne atrevit,
li doná una cruel bufetada
al "Manso Cordero", l'Anyell més humil.
VII
Quan Pilat li llegí la sentencia
de genolls en terra amb gran sentiment
demanava a Deu i son Pare
que li donés forces per sofrir el torment.
VIII
En passar pel carrer d'Amargura
allí Fill i Mare es varen trobar,
quan el Fill se n'anava al suplici
ab sa trista mare no pogué parlar.
XI
Arribaren al lloc del Calvari
i allá'l despullaren sos propis vestits,
Quin afront per el "Verbo Divino",
Rei de Cels i terra, ser tan escarnit.
XIII
Eclipsa el sol i eclipsava la lluna,
tremola la terra quan Cristo morí;
sols quedava Paloma María
trista i dolorida, son cor afligit.
XIV
Amb la punta d'una dura llansa
les vostres entranyes us varen obrir;
la sang corra més clara que l'aigua
corrent per la terra con si fos un riu.
 |
| Font: Josep Maria Fabregat |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada