Poema de Joan Benet i Petit, publicat en el seu llibre "El Trobador de la Mare de Déu" volum II. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2008.
pels torrempers del terme d'Alcover,
on altre temps regnava amb eficàcia
en un altar de pins i roquisser.
Era un indret garfit de flors boscanes,
de solitud, serena i de claror,
amorosit pel cant de perdiganes
i el demorar d'ovelles i pastor.
Allí enlairà esplendent un santuari
l'amor ardent dels nostres ans passats;
de devoció fou arca i reliquiari
tradicions que el temps ha dispersat.
N'eren romeus, pastors i llenyataires,
els moradors de cada mas dels volts
i pelegrins de lluny duts per la flaire
del Lliri blanc més fi que els raigs del sol.
De greny en greny, el so de la campana
portava el crit per cims, racons i clots;
si no s'ou prou la seva veu galana,
hi arribarà la roca del Catroc.
Dos rius ardits de sava pradesana
que va infantar l'esponja d'Els Motllats:
pel nord, Brugent que tresca amb bona cama,
Glorieta al sud, lleuger i garratibat,
amb el cisell i llima de les aigües
li van brunyint un sòcol fulgurant,
i són florons del seu brodat retaule,
cel blau amunt, les crestes de Rojals.
Quin ric esplet de gràcia i harmonia,
de serenor i d'amples horitzons,
aureolats pel rostre de Maria
que allí tingué esplendorós el tron!
Mes, d'un a un, els masos s'aclofaren,
quintanes, horts, comelles i cogolls;
de pinatells i ortigues es poblaren,
blets i escardots i malves i fonolls.
A poc a poc, la Verge restà sola,
conreus ermats, vinyars emborderits;
camí esborrat que ara sols esmola
del gat mesquer o guilla l'esgarip.
Va deixar el cim, creuríem que amb recança
la santa imatge, estesa la mà al pit,
de noble gest, bellesa i elegància
per a volar a un altre incert destí.
II
Tot davallant de l'alta serralada,
cap al Brugent, camí de la Font Gran,
pel puig d'en Marc, drecera i carrerada
ens guia el pas de l'aigua l'ample cant.
El bosc gomflat d'un aire suavíssim,
silent i ombriu com nau d'un temple immens,
testa rullant, per cada pi bellíssim
llença a l'espai la flaire com encens.
Prop d'El Brugent de fúlgides voreres,
es bada un pla que tempta l'agaliu,
font de salut de gestes i fal·leres
de jovencells que hi vénen a l'estiu.
Qui escampa ací la joia amb eficàcia
i la bellor que en tota cosa riu?
De segur que és la Verge de la Gràcia
que ací parà el vol per fer-hi el niu.
Cingles daurats de testes aflamades,
Brugent fogós, pollancre dringador;
pins i romers, llentiscles vernissades,
ho arbora tot la Verge de l'amor.
Si es van blegar els masos de la serra,
si d'Alcover s'ermaren els camins,
prop d'El Brugent hi haurà més bona terra
i la remor festosa dels molins.
L'aigua del riu no brincarà més sola,
La Riba avall, cercant El Francolí,
altre torrent de gràcia rossola
que té la font al peu del nou cambrí.
Ell que hi anem, frisos d'admirar-la:
ermita, tron i altar, tot nou flamant;
pins fanalers, seriosos li fan guarda,
brucs i marfulls enjoien els voltants.
Hem arribat per ferma escalinata
al bell estil de torres i palaus;
ample portal obert davant esclata
fornit de rocs en grisos i amples daus.
Tan ample és, que el dins de l'ermitoia
al pelegrí no amaga cap secret;
amunt s'estreny, servant com una joia
la flor gentil d'un bell campanaret.
Amb rostre bell i gest d'aristocràcia
serva amb la mà esquerra un llibre obert;
la dreta al pit que augmenta l'eficàcia
de distinció de què és l'icon reblert.
Posat sever de reina i sobirana,
rauda fulgint de màgic resplendor,
enarborant en cada cor la flama
per a contar l'esclat del pur amor.
Reina del cel, fontana d'aigua viva,
que ni l'oblit, ni l'eixut no estronquen mai,
més abundant que aquella de La Riba
dolça i frescal com tendre virolai,
doneu perfum a cada flor boscana,
cants i colors a cada ardit ocell;
festosa llum al bac i a la solana
i a tots, abric davall vostre mantell.
Feu-nos l'esperit més fort que la cinglera,
el nostre cor, més bla que dolça mel;
si sou ací de Prades portalera,
sigueu per tots la porta que obre el cel.
 |
| Antiga ermita de la Mare de Déu de la Gràcia Foto: goigsaltcamp.blogspot.com |
Ubicació de l'antiga ermita:
 |
| Nova ermita de la Mare de Déu de la Gràcia a La Riba Foto: Los senderos de osno... |
Ubicació de la nova ermita:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada