Pregària per la llengua. Poema de Maria Antònia Salvà.

PREGÀRIA PER LA LLENGUA. Del llibre "Espigues en flor" de Maria Antònia Salvà.

Imatge extreta d'eixdiari.cat

Purificada i enaltida sia,

Senyor, la noble llengua que ens heu dat.

Sia el mot ple de gràcia i d'harmonia

pel llogarret, la vila i la ciutat.

Vós qui feu viure l'herba que es mustia,

Vós qui doneu la maina a nostre blat,

Vós qui sou font de vida i alegria,

que sia el vostre Nom santificat!

Que sos llavis rosats la minyonia

no taqui mai amb sutze de pecat,

i sia del jovent la galania

mirall de gentilesa i dignitat.

Que es senti pels portals "Ave Maria",

i pels camins el "Déu sia alabat",

i el noble cant i la pregària pia

mantenguin dins els cors l'honestedat.

Vetlau*, àngels de Déu, Santa Maria,

per la puresa del parlar nostrat,

i a tota hora, en tot lloc, per tota via,

que sia el Nom de Déu santificat!

*Forma mallorquina de dir: Vetlleu.