GOIGS EN LLOANÇA DEL GLORIÓS CAVALLER I MÀRTIR SANT SEBASTIÀ ADVOCAT CONTRA
PESTILÈNCIA I TOT MAL CONTAGIÓS, QUE ES VENERA A L'ANTIGA ESGLÉSIA DE SANT JOAN
DE MATADEPERA.
 |
| Processó amb la imatge de sant Sebastià a Matadepera Foto: Parròquia de Matadepera |
Màrtir sant molt singular,
supliquem vostra potència:
vulgueu a Jesús pregar
que ens guardi de pestilència.
Vostra mare és de Milà,
vostre pare, de Narbona;
en la cort, Dioclecià
per capità us corona,
però vós, per Déu amar,
deixeu eixa dependència.
...
Us aclamen per Patró
i singular advocat;
guardeu tot aqueix veïnat
amb vostra alta intercessió;
feu que ens poguem preservar
de tal mal i tal dolència.
|
| Edició del 2000 |
|
| Edició del 2004 |
|
| Edició del 2011 |
|
| Font: Josep Maria Fabregat |
 |
| Església de Sant Joan Baptista de Can Roure que va ser la parròquia de Matadepera fins a finals del segle XIX en que es va construir la nova església en el poble. Foto: Parròquia de Matadepera. |
 |
| Sant Sebastià en el vitrall de l'esquerra del presbiteri de l'església parroquial nova. Foto: Parròquia de Matadepera. |
Diputació de Barcelona. Les Festes de Sant Sebastià estan dedicades al co-patró de la vila, que celebra el seu dies natalis el 20 de gener, i és la Festa Major d’hivern. Però els preparatius comencen el dia de Sant Esteve (26 de desembre), que és quan se selecciona un pi, protagonista principal de la festa des de 1975. Posteriorment aquest pi serà portat a pes fins la plaça del Baldiró on es plantarà i serà l’eix de les principals activitats de la festa.
El segon cap de setmana de gener es dona el tret de sortida amb la plantada infantil. On els nens i nenes portaran el seu propi pi que també es plantarà a la plaça de Can Baldiró. Després s’inicia una marxa de torxes i un correfoc en direcció a la Riera de Les Arenes per encendre dues grans fogueres. No hi ha festa sense àpat i aquest és un bon moment per trobar-se la comunitat.
El dissabte al matí els infants són els protagonistes amb un concurs de grimpaires menors de 10 anys, que ho fan de la mateixa manera que ho fan els adults i obtenen el mateix premi: un pernil per aquell que hi pugi el més ràpid. És un bon sistema d’integrar a la festa els futurs portadors de la tradició.
El punt culminant comença el vespre de dissabte quan tothom es dona cita al bosc de la pedrera de l’Angelet. Primer cal agafar forces amb un sopar al voltant del foc. A les 10 del vespre, després del tercer avís, és el moment reservat per començar la baixada d’un quilòmetre i mig i que durarà un parell d’hores.
La destinació final del pi és a la plaça de Cal Baldiró, on l’espera una munió de gent i la melodia del pi, creada especialment per aquest moment. L’arribada representa el punt culminat de la nit.
Pel matí del diumenge es pela el pi per facilitar-ne la grimpada. A migdia té lloc la plantada a mà, un dels moments més simbòlics de les festes. A la tarda es duu a terme l’obertura de la mostra gastronòmica “Tastets”.
No és fins el cap de setmana següent que es fa el concurs de grimpaires. A tall d’exhibició i reconeixement, els primers grimpaires són els deu millor classificats del concurs de grimpaires de nens i nenes, els quals tindran l’oportunitat d’enfrontar-se a l’arbre dels adults, d’uns 20 metres de llargària. El concurs es divideix en tres categories: de 10 a 15 anys, femení i masculí. Els guanyadors seran aquells que arribin en el menor temps possible al pernil que hi ha penjat a la copa del pi. El concurs finalitza amb el caldo de Sant Sebastià i menuts de porc. A la nit se celebra el sopar i el ball de Sant Sebastià. També s’habilita un espai per a una sessió musical per als més joves.
El diumenge més proper al 20 de gener es fa l’Ofici dedicat al co-patró sant Sebastià, amb la posterior cercavila, ball de gegants, ball de l’arbre, ball del tortell i sardanes. Tant el ball de l'arbre com el ball del tortell són danses que es ballaven tradicionalment al municipi de Matadepera en el context de les Festes de Sant Sebastià.
L’endemà de les festes, es talla el pi en rodanxes. La Germandat de Sant Sebastià convida una persona a tallar-lo, membre de la Germandat o no, per retre-li homenatge. El públic que hi ha a la plaça es pot quedar una rodanxa del pi com a record. Antigament se cedia la fusta al membre de la Germandat que havia passat més penúries durant l’any, oferint-la com a llenya per escalfar la llar.
Marxa de torxes, encesa fogueres, baixada i plantada del pi a Matadepera 2019:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada