Goigs de la Divina Pastora, Maria. Patrona de les Missions dels Pares Caputxins de Catalunya

A vostres peus detinguda
esta Ovella vos implora:
Pietat Divina Pastora,
que so la Ovella peduda.


Font: bibliogoigs



Font: bibliogoigs


Sospirs de una ovella arrepentida a sa enamorada pastora Maria Santíssima
Inclosos en els anteriors goigs i en l'ortografia en que estan escrits.

Jo trista Ovella
busco en María,
puix so perduda,
amparo, y guia.

Vos deixi ingrata,
Pastora mia,
humil confesso
qui fui atrevida,

Seguí del llop,
la tirania,
no es ignorancia,
culpa fou mia.

De Vos, Pastora,
era enemiga,
y esta memoria,
plorar me obliga.

Busquí al dimoni,
que traydoria!
perdí la gracia,
qué villania!

Deixí los pastos
quem dabau vida,
essent jo mateixa,
de mi homicida.

En los dos sempre,
fou la porfia,
Vos cuidadosa,
jo fugitiva.

Vos me buscabau,
de amor ferida,
ploran ma infamia,
molt afligida.

Vostra veu, dolsa,
jo cert oia,
pero qué infamia!
mes me escondia.

Vina Ovelleta,
vina á mos brasos,
vina me deyeu,
deixa eixos llassos.

Mes jo ab despreci,
vos responia
ja no so vostra,
no, no María.

Pero desdeara
Reyna divina,
mos pecats ploro,
arrepentida.

Ay? per mas culpas;
tant sens mida,
no, nó só digna,
de ser oida.

Mes si per ellas,
no fos oida,
diré plorant,
toma ma vida:

Pietat Pastora pietat Maria.
Feu no se perdia, qui de vos sia.

 

Comentaris