Poema de Joan Benet i Petit. Publicat en el seu llibre "El Trobador de la Mare de Déu" volum II. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2008.
 |
| Mare de Déu de Montanyans |
I
Amb el cor dringant de goig
Penedès amunt trescàvem;
era el temps de despuntar
les més belles alborades.
Els pastors amb els ramats,
els parells amb les arades
restauraven els jardins
que han malmès les ponentades.
Trasmudaven en rosers
troncs i rames ressecades,
les esplugues, els ermots,
les cingleres i les baumes.
Van servar aquells fruits d'amor
en ermites i retaules
que floriren en esplet
i fruitaren en miracles.
Aviat va ser un jardí
tot l'esgambi de la pàtria;
cada ermita un roserar
cada rosa, una encantària.
Quina sort el bell redol
que environa Vilafranca;
que al balcó de Muntanyans
hi ha fet niu una Calàndria.
Al reclam del pastorell
ja l'ocella en davallava;
ai, del pi, que ha agombolat
del cel blau l'Estrella alta.
L'enrenou que es produí
estableix una aliança
entre els pròcers i els vassalls,
els senyors i els rabassaires,
les lluernes i els estels,
els damnats i els arcàngels
que l'Ocella que ha baixat
amb l'amor tot ho agermana.
No ho podria contar pas
amb la meva ploma fada.
Madona de Muntanyans,
deu-me Vós delit i ales.
 |
| Foto esfèrica de l'ermita de Montanyans. Foto: Josep Maria. |
II
Prop del pi on apareixia
a ponent-nord de L'Arboç,
una ermita hi floriria
com un far esplendorós,
com que fóra la morada
de la Verge del cor dolç,
no podia escatimar-se
cap tresor per ric que fos.
Escut de marbre a la porta,
la rosana, ¡deunidó!,
l'espadanya posturera
i arcs de noble punt rodó.
Els torals de pedra noble,
el cambril folrat d'amor
per la Verge Muntanyana
que encisava tots els cors.
Sota el sòl, l'ampla fossana
on els morts troben repòs,
als murals, les presentalles,
bategants encar d'amor.
Per tot, dolces cantarelles
dels aplecs engrescadors;
a les nits mantells d'estrelles,
i de jorn, ròssecs de sol.
Les centúries passaven
suaument, sense saldrocs.
Més la condició humana
és ben trista condició.
 |
| Exterior de l'ermita a l'any 1955. Foto extreta del llibre "Història de l'ermita de la Mare de Déu de Montanyans" de mn. Santiago Casanova Giner. Sitges 1995. |
III
Les cançons d'ahir a la tarda
al matí s'han tornat planys,
i l'encens i el rés, espurnes
de verí entre germans.
Cremaller, les herbes verdes,
els romers i els galzerans,
munts de runa el santuari,
fugitius els ermitans.
Les voltes volen enlaire
amb els junts desencaixats,
les capelles esfondrades,
aixecats els enllosats.
Rost avall els morts s'empaiten
l'esquelet baldrim-baldram,
i els àngels de testa rossa
arrapats pels esvorancs.
Atordida la Regina
no sap on girar l'esguard;
unes flames la rodegen
que se n'han apiadat.
Dinou anys durà l'absència
de l'amor a Muntanyans;
dinou anys d'enyor i llàgrimes
que el riu Foix han amargat.
Si els xarel·los amarguegen
encara més, els trobats,
els jardins de Vilafranca
resten secs i embordissats.
 |
| Altar i retaule ceràmic de l'ermita de Montanyans. Dissenyat per en Pau Macià i realitzat per la ceramista Maria Tetas de Bolet. Incorporat l'any 1979 a la restauració proposada i duta a terme per mn. Santiago Casanova. |
IV
De gran pujada ve gran baixada,
de nit afrosa ve el dia clar;
després del Ram sempre ve Pasqua
i el riure ve rera el plorar.
A Muntanyans adreça els passos
un fervorós i magne aplec,
Pasqua ha cobert de flocs i llaços
l'erol fecund d'El Penedès.
La terra frisa i esbatega
d'un tremoló tot desuet;
l'aigua de vida que la rega
farà florir el més ric esplet.
La Verge es sent en cada cosa:
en cada fulla, en l'aire net,
al pi rullat on davallava,
al cor joiós de l'avi i nét.
Cada romeu és una flama,
si és de Gornal o Castellet,
de Sant Marçal, de bona cama,
de Vilafranca o Sant Vicenç.
Què li duran a la Marona
per fer el cambril menys esporret?
Ara un pedró, ara una icona,
un ram de roses i muguets.
Restauraríem la fossana
i els materials carrejarem
per enllestir la sagristia
i allò que sigui més urgent.
L'ermita d'or que us farem ara,
de Muntanyans fulgent Estel,
l'ablaniran les flonges ales
del nostre cor i el nostre anhel,
i en la ruta lluminosa
de Vilafranca al Vendrell
hi haurà la porta d'or oberta
que del cel mostri el cancell.
 |
| Ermita de la Mare de Déu de Montanyans. Foto: Josep Maria |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada