Poema a la Mare de Déu de Brugués. Begues i Gavà (Baix Llobregat, Barcelona).

Poema de J. Mª. Vendrell Gili, escrit en una majòlica a l'ermita de Brugués.

Mare de Déu de Brugués

Brugués: Minúscula Imatge

de policrom alabastre,

voltada de cirerers

d'arboç, pins i ginebreres.

Romànica capelleta;

lleixa entre mar i castell,

pels corriols esmunyedissos

d'un torrat color vermell;

polsim fet d'enormes roques,

quimèrics conglomerats

amb textures turmentades

i en ciclópics espadats.

Dolç somrís porteu al llavi,

Santa Maria de Brugués,

en el venerat retaule

perdurat, d'enllà dels temps.

D'antigor, culte us rendiren

celestial Reina dels Sants,

els vilatges del proper:

Gavà, Begues, Sant Climent,

Torrelles, Castelldefels,

Garraf i, àdhuc, llunyedans.

D'Aramprunyà sou Senyora,

i al cor vos dú tous de gent.

Sigueu consol i esperança

de pelegrins i d'absents.

Verge de Brugués; patrona

de pastors i mariners.

Majòlica amb la poesia. Foto: Javier Arceiz Ciordia.

Goigs i devocions populars