Poema a la Mare de Déu del Munts. Sant Boi de Lluçanès i Sant Agustí de Lluçanès (Osona, Barcelona).
—Poema de Joan Benet i Petit (1890-1968), publicat en el seu llibre pòstum "El trobador de la Mare de Déu" volum III. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 2012.—
I
 |
| Mare de Déu del Munts. Retall d'una foto de Ricard Ballo |
I
A la banda de Ripoll,
ciutat fresca i regalada,
és la terra un paradís
amb un cercle de muntanyes.
Hi veureu el pic dels Munts
i els estreps de Matamala,
el Milany i el Puigsacalm
fent eterna una sardana.
La frescor del Pirineu
enlairat a quatre passes,
el castell de Montesquiu
i Besora endiumenjada,
i aquests masos opulents
i fecunds que originaren
els barons més espigats
del sembrat de la nissaga.
Que si el Ter omple els fondals
de gerdor, bellesa i gràcia,
enlairant la vista al cel,
com millora l'espectacle!
El faró del Lluçanès,
del Merlès i del Gavarra,
gentilment i ben bogal
hi aboca la faldada
de claror llampeguejant
que rebota com cascada
de la Reina de l'amor
que entre núvols hi té estada.
Mes, ai, la Verge dels Munts
tan endalt és enlairada
que ens caldrà per anar a dalt
l'espardenya ben lligada.
Al començ del brau camí
trobem Sora endiumenjada;
un poema el rieral
amb mil versos de volada.
La font Calda és el primer;
el portell Estret, un altre;
roca Llisa ens don la mà,
i al Montorro al grat de l'aire.
II
Un conjunt albirador
fan el temple i l'hostalatge;
ja rebem el Déu vos guard
d'un porxat frescal i amable.
Consta d'una sola nau
pels braços interceptada
del creuer de ritual
sense imatges ni retaules.
L'absis, que és a sol ixent,
refulgeix com una brasa,
les gales amb or i argent
abundants en el retaule.
Un templet rectangular
de columnes estriades
en gavells de tres en tres,
en garbons de quatre en quatre,
i una cúpula al damunt
d'arcs creuats i clau galana
formen l'absis del cambril
on la Verge reposava
asseguda en soli d'or,
el Fillet damunt la falda.
No seria l'escultor
de la serra ni la plana,
altrament àngel del cel
cella-ros i blanques ales
que tindria per model
a la Verge veritable.
Asseguda està en un tron,
faldistori de gran vàlua,
amb quatre columnes d'or,
una en cada cantonada.
Té l'amictus voleiant
que li cau a les espatlles,
la serena l'ha colrat
i el sol del segar i el batre.
Una mà per servar el món
que per Ella es restaurava;
el Fill té el mateix tirat
i la posa de sa Mare.
III
Els pastors de Sant Boi
els pasturatges saben
on l'herba és més frescal
i l'aigua més gelada.
Un dia, cap al tard,
a l'hora benaurada
en què la pau del cel
emplena terra i aire,
anaven cap a jóc
pastor, gos i ramades,
dardant amb el cap cot
entre l'espès brancatge.
La merla el bona nit
esmunyedissa els dava;
la nota del mussol,
sedosa, el cor eixampla,
i al cel l'estel bover
obre joiós els parpres
i un altre estel més viu
tot d'una s'abrandava.
Als amos han contat
del foc que no cremava,
d'aquella resplendor
que olor fa de miracle.
Ja pugen serra amunt,
el poble els acompanya;
apomen un bon ram
d'estepes i vidalbes.
Quan l'han tingut lligat,
no saben on posar-se'l;
se'l posen sobre el cor,
que d'alegria salta.
Quan l'han tingut posat,
els ulls giren enlaire,
que una remor suau
del cel sembla que baixa.
El llumener esclatat
encès ahir a la tarda
és un torrent de llum,
mireu quina és la causa:
la cara celestial
d'una bonica imatge,
de la Reina del cel
que allí tenia estatge.
Prostrats tots de genolls,
el Déu vos guard li daven,
la Verge amb un somrís
raó que els en tornava.
El ram li han donat
que costa amunt trencaven,
Maria l'ha acceptat
amb una altra rialla.
IV
Li donen per hostal
ermita encimbellada
al cimeral dels Munts,
de Sant Joan la casa.
Cançó, qui treta t'ha?
Cançó, qui t'ha dictada?
L'esperit del Lluçanès
volant per la muntanya.
L'ermitori tan xic
ufanós treu brotada
i és avui de l'amor
una fita daurada,
el balcó més florit
per llençar la mirada,
pels voltants encantats,
dos mil metres d'alçada,
del Cadí alterós
que es destria en mil branques,
al Montseny de migjorn
i un eixam de germanes.
V
Aparteu-nos dels ramats
que, grollers, tot ho escalfen;
de la flama de l'amor
enceneu plans i muntanyes
i amb l'ajut del vostre esguard
feu-les sempre hospitalàries.
 |
| Santuari del Munts. Foto: Josep Maria. |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada