COPBLAS EN HONOR DE LA PRECIOSÍSSIMA SANCH DE CRISTO SENYOR NOSTRE QUE'S VENERA EN LA TENENCIA DE CAMPDESSENS DE SITGES. Any 1896.
La vostra Sanch pura
es mon Redemptor
Ditxosa rentura
Per lo pecador.
En la Sanch preciosa,
Que en Circuncissió
Derramau gustosa
Jesús infantó,
Mostrau la ternura
De infinit amor.
Vostra Sanch sagrada,
Que dins l'hort suàreu,
Aquella vegada
Que al Etern pregàreu,
Càlzer de amargura
Causá tal suor.
Los jueus portáren
Cordas y garrots,
Lligat vos donáren
Infinits assots:
De Sanch gran mesura
Llansáreu, Senyor.
Corona d'espinas
En lo Cap sagrat
Duras y molt finas
Vos posá Pilat:
Cada comisura
Sanch doná ab dolor.
La Sanch que deixáreu
En aquell Sant Drap,
Ab ella pintáreu
Vostre sagrat Cap:
¡Qué hermosa pintura!
¡Qué gentil Pintór!
Gran dolor tinguéreu
Aportant la Creu,
Molta Sanch perdéreu
Tot descals y à peu:
¡Oh carrera dura
Plena de tristor!
En una Creu alta
Ja crucificat,
La Sanch brolla y salta
Que es gran pietat
¡Oh gran apretura!
Mort lo Salvador.
Aygua y Sanch donáreu
De la part vital,
Del Cor enviàreu
Sanch arterial:
¡Gran descompostura
Per lo Redemptor!
Campdessens tristura
Tinga y gran dolor
Puig dona ventura
La Sanch del Senyor.
 |
| En la visita pastoral de Sitges de l'any 1891 el Bisbe detecta que Campdàsens està parroquialment poc atès. El rector manifesta la dificultat existent a causa del camí i la distància. Segurament que això motivà que el lloc s'erigís en Tinença parroquial i que fos nomenat un capellà tinent que en tingués cura. Fruit d'aquesta cura deuen ser aquests "goigs" o "Copblas" amb música del mestre Jordi Panyella. |
 |
| A Campdàsens no queden restes de l'antiga capella del segle XIV dedicada al Sant Crist. L'església actual fou construïda l'any 1853 gràcies al propietari Francesc Robert i Batlle, pare del Dr. Bartomeu Robert qui fóu alcalde de Barcelona l'any 1899. Al costat de l'església hi ha la rectoria. Cada any, el primer diumenge de juliol s'hi fa la Festa Major de Campdàsens que inclou actes litúrgics en honor de la Santíssima Sang de Crist. Foto: Fermin Leon. |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada