Oh bon Jesús!, permeteu
que amb Vós faça un pecador
passes de pena i d'amor
per la via de la Creu...
De mos pecats, que sabeu,
me'n pened amb viu dolor.
ESTACIÓ I
està Jesús la innocència,
sentint l'horrible sentència,
a mort de creu condemnat.
Per Barrabàs llibertat,
i a Jesús mort afrontosa!
Sentència tan espantosa
dins cada culpa es conté.
I Jesús encara té
per mi clemència amorosa!
ESTACIÓ II
s'acosta ja el Redemptor,
i l'abraça, ple d'amor,
com a sa prenda estimada.
Damunt l'espatlla llagada
la hi posa cruel botxí;
i Ell amb sos ulls diu aquí:
—Ànimes que el cel voleu,
abraçau la vostra creu,
i seguiu darrere mi.—
ESTACIÓ III
carregat pel sacrifici,
i amb gran dolor i desfici
cap a la terra s'inclina.
Jesús, majestat divina,
cau aquí en terra engrunat...
Ai!, la nostra iniquitat
declara aquesta caiguda,
donem a Jesús ajuda
aixecant-nos del pecat.
ESTACIÓ IV
La Mare el Fill ha trobat
horriblement trasmudat
en espantosa figura.
Ai!, aquí la Verge pura,
per més patir, no se mor;
i de Jesús en el cor
penetra el dol de sa Mare;
sos ulls se parlen... i ara
mos ulls no esclaten en plor?
ESTACIÓ V
que muira el just pel camí,
desitjant dur-lo a la fi
de tota afronta i turment,
lloguen un home avinent
(oh maligna compassió!)
i el bon cirineu Simó
ajuda a portar la creu...
Dau-me, Jesús, si voleu,
part en la vostra passió!
ESTACIÓ VI
surt matrona compassiva,
veu tota sang i saliva
la cara mirall del cel;
del cap se lleva el seu vel
i eixuga la Faç sagrada,
quedant al vel estampada
la imatge del Redemptor...
I deix jo, per vil temor,
l'honra de Déu eclipsada?
ESTACIÓ VII
davall la creu tan sobrada,
aquí segona vegada
el Rei del cel és caigut.
Sanguinària multitud
el puny per fer-lo aixecar.
—Fills meus qui tornau pecar—
nos diu Jesús amb veu muda—,
ai!, de tanta recaiguda,
ja no puc, no em puc alçar!—
ESTACIÓ VIII
movien plant llastimós,
i diu Jesús bondadós:
—No ploreu sobre de mi,
mes sobre vosaltres, sí,
i sobre els fills que criau...—
Jesús, que a tots avisau
per fer la nostra ventura,
amb llàgrimes d'amargura
la nostra vida rentau!
ESTACIÓ IX
aquell que aguanta los cels,
atropellat pels cruels,
cau en tercera caiguda.
Insults i cops són l'ajuda
que rep aquí el bon Jesús...
Ai mon Déu!, ja veig confús
com Vós ma culpa heu portada;
dolça càrrega m'heu dada,
i encara jo la refús!
ESTACIÓ X
de sa túnica sagrada,
que, a la carn viva aferrada,
li arranquen del cos llagat.
Blanc anyell sacrificat,
que mut sofriu tal dolor,
per Vós me despull, Senyor,
del mal hàbit que s'aferra,
d'amor als béns de la terra
i fins del meu propi amor!
ESTACIÓ XI
dóna els peus i mans sagrades
que enclaven a martellades,
son cos desjuntant arreu.
I sa Mare tot ho veu,
i ho sent son cor delicat!...
Oh Déu meu crucificat,
a mi, que he fet tal horror,
enclavau-me per amor
a la vostra voluntat!
ESTACIÓ XII
pregant per sos matadors,
penjat entre malfactors,
oprès pel dol de sa Mare,
deixat de son Etern Pare,
fel i vinagre bevent,
consuma el Nou Testament
i entrega son esperit...
Ah, muira aquí el redimit
de pena i amor ardent!
ESTACIÓ XIII
mort en creu Jesús estava;
mes ja aquell cos demanava
el bon Josep animós;
i amb Nicodemus piadós
desenclaven el cos sant,
i el depositen plorant
en els braços de Maria...
Llagues que amb culpes jo obria,
ara vos bes, adorant!
ESTACIÓ XIV
cobert amb llençol blanquíssim,
ja el cos del Màrtir puríssim
dins el sepulcre han posat;
sepulcre nou, mai tacat,
obert en la roca dura...
Dolça Mare d'amargura,
preneu mon cor per sagrari
i amb mirra, llosa i sudari,
dau-hi a Jesús sepultura.
OFERIMENT
Els passos humils amb què ara
els de Jesús he seguits,
amb mèrits seus infinits
vos oferesc, Etern Pare.
Endreçau per ells, Senyor,
la nostra mortal carrera;
duis prest a Vós el qui espera
dins el foc abrasador.
Obriu camins de victòria
dins els pobles a la Creu.
Oh Pare!, en Jesús rebeu
eterna, infinita glòria.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada