RESSURREXIT, SICUT DIXIT, ALLELUIA!
—Hortolà matiner, que et despertes amb l'alba,
i amb el tràmec desvetlles la terra ensonyada!
He vingut de matí, he vingut a trenc d'alba,
he vingut amb l'ungüent dels millors alabastres
per a ungir el Divinal Soterrat... M'envaeix la basarda...
La buidor jau al fons del sepulcre; la llosa és alçada.
Em diries qui fou el gosat que vingué a sollevar-la?
Qui s'enduia l'Amor? Que, potser, l'ocultares?
Germà meu, hortolà, que et desvetlles amb l'alba,
em diries on és? Qui vindria a cercar-lo?
Em diguessis...
—Maria!
—Senyor, ja us reparen
els meus ulls, ara oberts amb la vostra paraula...
De bell nou, a les plantes del Mestre, Maria es llençava,
mig rient, mig plorant, ni sabent explicar-se.
L'oratjol matinal espolsava les branques
de l'arbreda feixuga d'ocells i de fresca rosada.
.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada