 |
| El festeig de Josep i Maria Pessebres de Solius |
Primer, la por del Dubte.
Voleu dir, àngel de Déu, que ara no haurà de tenir por de la Certesa?
L'angoixa depriment de qui no sap amb què i cap on viatja, substituïda en un instant per la visió clara, no menys espantadora, que vas en carretel·la, al costat de la Regina plena d'or.
No tinguis por, Josep...
L'Àngel se'n torna cel amunt.
I el bon Josep mira la Verge adormida al seu costat, amb una nova por, però dolcíssima.
Aquella cambra humil de casa menestral, resulta que és el ver Sancta Sanctòrum.
Aquella Verge closa d'ulls, divina Esposa d'altri.
Aquella gravidesa, el Creador que ve a ésser creat.
Primer, la por del Dubte.
Ara el vivíssim enlluernament de l'absoluta Claredat.
.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada