sinó per do de Déu.
I ara retrobo en mi el goig que havia perdut
la meva joventut.
Tinc gust de saviesa i el fruit és prou madur
perquè me'l dones Tu.
Conec el meu camí i el terme del combat:
guany d'immortalitat.
L'Hòstia m'entra a l'ànima: tinc, a contraclaror,
la força del lleó.
El gust, l'olor i el tacte no compten entre dents
perquè són accidents.
La Trinitat em porta per la ruta del món
amb un alè pregon.
No sóc jo qui camino, sinó que el meu camí
ets Tu vivent en mi.
Empelt de branca a l'arbre que allibera el meu clos
i fem un mateix cos.
La fruita saborosa regala ànima endins
i troba nous camins.
Per Tu sóc el que sóc: aire pur, home fort
vencedor de la mort.
Treballo en la conquesta de mi mateix, sarment
del Cep i el sagrament.
.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada