Beneïda.
Amb la mà esquerra i la mà dreta de la Potència absoluta i l'absoluta Amor.
Amb una creu ampla i joiosa, més que la de Francesc, que abraçà el firmament per totes quatre bandes...
Se n'han donades tantes de benediccions!
Se n'han alçat de mans solemnes des d'Isaac apagat d'ulls en una tenda nòmada fins als Pontífexs en trons d'or!
Des dels pares morents sobre els fills vius, i dels "pares" vivents sobre les ànimes difuntes!
N'han estat tant, de suplicades —i amb eficàcies tan categòriques com les patriarcals— sobre els fronts inclinats, les prodigalitats del cel i de la terra!
Però ara penseu en tot un Déu a punt de beneir la seva Mare...
BENEÏDA!
Amb una creu eterna feta, no en nom, sinó directament, enamoradament pel Pare, el Fill i l'Esperit!...
Mentre les criatures responien amb un Amén! atronador.
.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada