Dolorosa, de Tiziano |
Serva del Senyor.
Dreta i emmudida
espera Maria
el pas redemptor.
Pel cel atuït
retruny la rialla.
Ella clou els braços
damunt del seu pit.
Enmig del traüt
plana un greu silenci:
l'enronda el misteri
de la solitud.
Xiscla l'oronell,
brosta l'herba fina,
i Jesús avança
sangosa la pell.
Trista serenor
vesteix el seu rostre.
Carrer d'Amargura,
ruta del dolor.
Sospira la veu
entre un fresseig d'ales.
Mare i Fill abracen
l'aspror de la creu.
I, com a llegat
que esborra la culpa,
cauen sang i llàgrimes
sobre l'enllosat.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada