Si, a l'abril,
cada gota en val mil,
Mà Divina, que tot ho disposes,
d'una rosa en trauries mil roses.
Una d'elles florí, a bell esclat:
meravella
d'esclat en poncella...
N'arribava l'olor a Montserrat!
Rosa bruna... Es fa humana
i es transforma en Donzella gentil.
Li diríem la Rosa d'Abril,
del Reialme del Cel Sobirana.
.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada