Palmes, ales i claus. Poema eucarístic de mn. Camil Geis


—Què fas amb les mans plegades
damunt del teu pit, què fas?
—Doncs, mira, guarneixo amb palmes
la llinda del meu casal.

—Els Àngels pleguen les ales,
quan vetllen vora l'Altar.
—Doncs, veus? Vora el meu sagrari,
són ales les meves mans.

—I si Jesús se n'anava?
Si no s'hi volgués quedar?
—Les mans són palmes, són ales...
però, són també unes claus.

.

Comentaris