Nadal, poema de Joan Maragall

Estampa de Nadal del dibuixant
Miquel Llacuna i Alemany

Caieu, fulles; caieu, fulles,

que ja s'acosta Nadal

i el cor el vol nu i glacial...

Neix l'hivern cantant les glòries

d'una verge amb mantell blau

que al sentí's plena de gràcia

baixa els ulls, junta les mans

i es posa a adorar Déu

en son ventre virginal...

Caieu, fulles; caieu, fulles,

que ja s'acosta Nadal.

En les nits de desembre -tan llargues!-

els pastors s'estan sols entre el vent,

contemplant la foscor de la terra...

I en el cel hi ha l'estrella d'Orient.

En les nits de desembre -tan llargues!-

entre el vent i invisibles remors,

que n'hi caben de vols d'àngel

en els somnis dels pastors!

Van els àngels per la terra

i pel cel les resplendors.

Prova el fred de fer-se etern,

la tenebra també ho prova,

però al cor de la nit d'hivern

se bada la Bona Nova;

i al punt de la mitjanit

tot ocell ha refilat,

i tota l'herba ha florit,

i Jesús és nat.

—Nadal de l'any 1895—

.