 |
| La vinguda de l'Esperit Sant, la Pentecosta. |
Envia'm, Esperit, la teva flama
i vibri la meva ànima al teu do.
Abranda la paraula que t'aclama
de la teva divina roentor.
Purifica'm els llavis tots els dies
amb la brasa roent d'Isaïes,
i brollarà tot arborat i ple
el cant, de les entranyes de ma Fe.
Del Pare i Fill —Hoste del seny, Cabdill—,
ixes eternament, en l'espirada
d'aquella suprema besada
que es donen el Pare i el Fill.
Ets el gran vent de Déu, l'Esperit Fort
que es fa sentir divinament palpable.
De l'ànima, del seny, ets el conhort inefable.
Vessa la teva aroma d'infinit
i alena el la faç nova de l'ungit.
Volem cremar i llanguir de set
de Tu, dolç Paraclet.
Planeja per les verges fondalades
del cor, fornal ardent de caritat.
Les mans són enllaçades
d'haver la flaire del teu do beat.
Commoció de l'ànima, que puja
vers la més alta ascensió; congost
d'encens i pomes, que refà la pluja
de ton esguard, fort com el most.
Sóc entre els Dotze, i amb Maria —al lloc
mateix de l'Hora Terça, rediviva.
Sobti'm el tro, i ma llengua, feta foc,
que llampeguegi ta Paraula Viva!
Mena'm per les collades de perfum
i cenyides d'alens celestials.
Guareix-me de les febres sensuals
en la piscina de la teva llum.
Que totes les coses s'emparin
al raig de la teva escomesa.
Que tots els sentits se n'amarin
i et lloï, en la seva nuesa,
la carn, revestida de Tu,
fruit de la Gràcia, madur.
Que salti de goig el meu ésser
al teu do septiforme, que travessa
mon clam, amb l'implacable glavi ardent
de valiment.
La passió divina m'embolcalla
i onejo dins ton cercle de fulgor...
Pentecosta de l'Amor,
Esperit, davalla!
.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada