 |
| El blat i el raïm dels que es farà pa i vi, espècies eucarístiques que es convertiran en el Cos i la Sang de Jesucrist |
LO BLAT
I
Quan Jesús morí
dalt de la muntanya,
sa Mare Maria,
vora sa cabanya,
tenia un jardí
voltat de violes
i de jolioles
i algun gessamí.
Quan l'hivern venia
tot encaputxat,
entre eixes floretes,
les roses i lliris
dels vergers assiris,
ella sembra el blat.
Bella sementera,
gentil sembradora,
la terra ja espera
la messa que enyora,
lo món ja sospita
la vostra collita
que al cel enamora.
A grans voladúries
vénen los pinsans
i amb dolces cantúries
demanen-li grans.
En sa falda i mans
la Verge els ne dóna,
dient-los: "Preneu;
mes ai!, no hi toqueu
a la sembra mia.
Ai!, en lo Cor meu
jo lo sembraria
lo blat del bon Déu
de l'Eucaristia."
II
Ja neix,
i ja fulla,
ja creix
i peülla.
La Verge més santa
l'herbeja i li canta:
"Puja, blat, bladet,
i espiga en ma feixa
que el meu Jesuset
te tornarà xeixa."
Allí la cisanya
no hi treu mai la banya:
si sortís enlloc,
aniria al foc.
Tan sols algun lliri
s'arrisca a sortir-hi
per donar sa olor,
sa olor i sa mel,
al blat d'Israel.
Quan ve el mes de juny,
amb la falç al puny
la Verge se'n baixa,
se'n baixa a segar
lo blat que el sol daura.
Si el forment és d'or,
la falç és de plata.
Troba uns angelets
a baix de l'escala,
amb la falç al coll
i el barret de palma
un capblau collit
a l'hora de l'alba:
—Nos voleu llogar
per fer la segada?
—Com vos llogaré,
si a segar jo anava?
Quin jornal voleu
per lligar les garbes?
—Deixau-nos besar
les vostres petjades.
—Les garbes lligueu,
doncs, i espigoleu
en la feina mia,
mentre hi sego jo.
Qui me'l segaria
aqueix blat tan bo
de què Déu nos do
de l'Eucaristia?
III
La Mare de Déu,
a dintre el conreu
quan fa la batuda,
més d'un angelet,
amb un palmonet
d'humil vergueró,
a batre l'ajuda.
Fent-lo ençà i enllà,
del boll lo destria,
i aprés, de gra en gra,
damunt de sa falda
va triant los d'or
i de més valia,
com un argenter,
pel real joier.
Les perles que tria
són perles d'amor
per l'Eucaristia.
IV
Dintre aquell jardí
si n'hi ha un molí
d'una sola mola:
moleta de mà
que un àngel mouria,
moleta de mà
que un àngel mourà,
si li diu Maria.
Moliner hermós
i tot farinós,
per moldre aqueix blat,
bo i agenollat,
tot avui que espera.
La Verge li diu:
—Deix blat nutritiu
jo en só molinera.
Com jo, qui el moldria
per fer lo Pa viu
de l'Eucaristia?—
V
Amb un sedàs fi
de seda i de lli,
en son pastador,
la Verge divina
passa la farina,
la farina en flor.
Com fou segadora
d'aquell forment místic,
d'aqueix Pa eucarístic
vol ser pastadora.
Dins son pit tot cèlic
pastar-lo voldria
lo Pa sobreangèlic de l'Eucaristia.
 |
| Retaule de l'Eucaristia Foto: Manuel Quiles |
VI
Un alat hermós
i ros
que porta una pala
vol fer
de forner
i jo és de cap d'ala.
La Verge li diu:
—Tu fes bon caliu
amb foc d'olivera,
d'espígol i llor
i de ginestera,
que fan bona olor.
Mes jo l'he pastat,
jo l'enfornaria
mon panet daurat
de l'Eucaristia,
aqueix pa tan bo,
que Déu nos en do.—
Fent-los una creu
Maria els enforna,
i amb sos dits de neu
ella els desenforna.
I de dos en dos
l'angelet hermós
los posa en l'altar
amb la cara trista
puix no en pot tastar
quan l'Evangelista
los ve a consagrar.
Ella l'aconsola
dient que demà
en la Santa Missa,
per la que ja el cor frissa,
farà d'escolà
i el bec sostindrà
de la tovallola
quan combregarà.
VII
Ara, oh cristians,
amics i germans
si en tanta amargor
voleu la dolçor,
creieu ma paraula:
a menjar aneu
en la real taula
d'aqueix Pa dels justos
que té tots los gustos,
d'aquell Pa de Déu
pastat per Maria,
que en lo temple sant
vos ne donaran
amb l'Eucaristia.
20 de febrer de 1901
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada