Goigs a la Mare de Déu de Pujol-Guià. L'Arboç (Baix Penedès, Tarragona).

GOIGS EN ALABANSA DE NOSTRA SENYORA DEL PUJOL GUIA QUE SE CANTAN EN LA SUA CAPELLA EN LO TERME Y PARROQUIA DEL ARBÓS. 

Edició del 1866 i una altra sense data.

Reyna excelsa llum del dia

Mare de aquell queus creá;

ajudaunos quiscun dia

Verge del Pujol guiá.

Lo primer goigs, de alegria

vos doná Sant Gabriel

dientvos Ave Maria

lo Fill del Pare Etern

baixá de la Gerarquia

y en vostre cos se encarná.

...

Defensau las nostras plantas

puig vos estam suplicánt

y guardaunos de desgracias

de neula, pedra, y llamp

preservau Verge María

lo fruit que en la terra está.

Lo devot que en vos prega

teniulo de vostra ma,

ajudaunos quiscun dia

Verge del Pujol Guiá.

Font: 11299883

Font: 11299883

enciclopèdia.cat - Ermita de Santa Llúcia de Pujol Guià. Aquesta desapareguda esglesiola, dedicada a santa Maria en un primer moment, era situada al sud-oest del nucli de la vila, molt a prop del paratge conegut com el turonet de Santa Llúcia, en el lloc on avui hi ha l’església del barri de Santa Llúcia. El lloc de Pujol Guià és conegut des de l’any 1136 i la capella des del final del segle XIII.

En la visita pastoral del bisbe de Barcelona, Ponç de Gualba, a l’Arboç l’any 1305, es diu que l’esglesiola era dedicada a la Mare de Déu de l’Esperança i que posteriorment fou coneguda amb el nom d’ermita de Santa Llúcia.

Durant molts segles tingué ermità fix. Va sofrir moltes vicissituds al llarg dels anys, i especialment quedà molt malmesa durant els fets ocorreguts a la vila en la guerra del Francès. Va ser reconstruïda l’any 1817 i s’hi feren algunes reparacions el 1854, però al cap de pocs anys quedà completament abandonada i en ruïnes. Les restes de pedres que quedaren foren utilitzades per fer les escoles públiques l’any 1870.

Foto: 11299883

Església de Santa Llúcia de l'Arboç, en el barri del mateix nom. Cada any es fa a l'Arboç una important fira per Santa Llúcia, on les puntes de coixí hi tenen protagonisme. L'antiga capella de Santa Llúcia va ser derruïda en els fets saquejadors de les tropes napoleòniques del 1808.
L'any 1956 es va fer un record especial en la Santa Missió de la Mare de Déu del Pujol-Guià que s'havia venerat en aquesta ermita i un cop recuperada es va venerar a l'església parroquial.
Foto: Google Maps

POEMA A LA MARE DE DÉU DE PUJOL-GUIÀ I SANTA LLÚCIA

Oh, Santa Verge del Pujol-Guià,

per nosaltres pregueu;

Santa Llúcia, oh Màrtir gloriosa,

nostra vista guardeu.

Sota dels peus, l'Arboç hi té una plana,

que de santa Llúcia n'ha pres el nom:

Santa Llúcia en porta el nom de pila,

Verge del Pujol-Guià, per cognom.

N'és record d'una ermita allí plantada,

entremig d'arbres, marges i sarments,

ben arran del camí que al pujol mena,

ert com un menhir, tot fent cara als vents.

Ja fa més de cent anys que fou desfeta

per l'host guerrera que per est lloc passà;

res pogué salvar-se, sols una imatge,

la de la Verge del Pujol-Guià.

Dintre de l'ermita un altaret hi havia,

dedicat a la Màrtir dels ulls bells,

perfumats d'una virginal essència,

més pura que de roses i clavells.

Més si l'ermita en fou un munt de runes,

en el cor d'un poble la fe perdura

i així ho vol palesar devotament

en un matí d'un diumenge d'Octubre.

I en el centre del cim del turonell,

damunt de petita antena enclavada,

s'hi aixeca, com farell, una capella

on, amb la creu, la Verge és venerada.

A son redós la terra és esponjosa,

terra flonja, per fer-ne bells vergers;

flora ufana de vinya i d'oliveres,

d'espigues que granen i d'ametllers.

Amb fe i esperança la creu posada

serà el guaita de terra i de poblat;

dins del cor, infundiu-nos, Verge Mare

nostra, la virtut de la caritat.

—M., 28 d'octubre de 1956— Extret de la revista "Fe i vida", suplement de la Fulla parroquial de l'Arboç, del 11 de novembre de 1956.

Església de Santa Llúcia. Foto: Josep Maria