Poema de Francesc Casas i Amigó (1859-1887).
—S'ha respectat l'escriptura original no normalitzada—
 |
| Sant Crist (s. XVI) - Catedral de Segòvia Foto: Josep Maria |
Doná la vida al mon, y pert la vida;
lo baixa a redimir, y en creu se'l clava;
omplí de purs estels la volta blava,
y per no véurel mort queda enfosquida.
Va donar al roser bella florida,
y una má no fa gayre l'esfullava
per traure'n les espines, que clavava
en sa testa de sol, de sanch tenyida.
Mes ¿per qué l'univers tot l'abandona
en la pelada cima d'una serra
si ses mans van teixirli la corona?
¿Per qué'l deixa morir muda la terra
y morint cap ajuda'l Cel li dona?
¿Per qué? Perque sa mort la mort desterra.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada