GOIGS EN LLAHOR DE SANTA MÓNICA, CUAL FESTA CELEBRA LA ESGLESIA LO DIA 4 DE
MAIG*.
*Actualment es celebra el 27 d'agost.
Santa Mònica de Hipona va plorar molt demanant la conversió del seu fill sant Agustí Imatge: wikimedia |
Mónica, viuda exemplar,
A qui llahors la Esglesia canta,
Feu, de Agustí mare santa,
Que'l cel pugam tots lograr.
Si vostras virtuts mereixen
Lo mes grant ensalsament,
Del Doctor mes eminent
Los escrits las refereixen;
Y á tot lo mon se ofereixen
Com espill molt singular.
De Deu sempre temerosa,
Desde la primera edat,
La flor de la castedat
Dins del cor guardau hermosa;
Y entre espinas, tendra rosa,
Li feu olors exhalar.
...
Font: bibliogoigs |
Edició dels goigs d'Antoni Sàbat Aguilera |
Santa Mònica (Tagaste, 331 - Òstia, 27 d'agost de 387) va ser la mare de sant Agustí d'Hipona.
Es va casar amb Patrici, modest propietari de Tagaste, pagà i de caràcter violent i aspre. Mònica va aconseguir que canviés i en 371 Patrici es va convertir i es va batejar. El 372, Mònica quedà vídua i es va fer càrrec de l'administració dels béns familiars.
Havia tingut el primer fill, Agustí als 22 anys, en 354. En tingué un altre, Navili, i una filla el nom de la qual es desconeix. Els tres van ser educats com a cristians. No obstant això, Mònica va patir molt per l'actitud d'Agustí, que duia una vida dissoluta. Quan Agustí marxà a Roma, la seva mare va voler anar amb ell, però Agustí l'enganyà i la deixà a terra a Cartago mentre ell anava cap a Roma. Mònica, tal com diu el mateix Agustí a les Confessions (V,8,15), va passar aquella nit plorant sobre la tomba de sant Cebrià de Cartago.
El 385 va embarcar cap a Roma i visità el seu fill a Milà, on ensenyava retòrica. El seu amor de mare i les seves pregàries van fer que Agustí reflexionés i es convertís, rebent la catequesi de sant Ambròs i va ser batejat el 25 d'abril de 387.
S'instal·là amb el seu fill a Cassiciaco, prop de Milà. Participava en les tertúlies i discussions que es feien a casa sobre filosofia i teologia, cosa inusual per la poca educació que rebien les dones llavors. Tots dos van marxar a Roma i després a Òstia, on llogaren una casa a l'espera d'embarcar cap a l'Àfrica. Allà, Mònica emmalaltí de malària i morí en pocs dies, a l'edat de 56 anys.
La seva festivitat se celebra el 27 d'agost. (extret de viquipèdia).
Es va casar amb Patrici, modest propietari de Tagaste, pagà i de caràcter violent i aspre. Mònica va aconseguir que canviés i en 371 Patrici es va convertir i es va batejar. El 372, Mònica quedà vídua i es va fer càrrec de l'administració dels béns familiars.
Havia tingut el primer fill, Agustí als 22 anys, en 354. En tingué un altre, Navili, i una filla el nom de la qual es desconeix. Els tres van ser educats com a cristians. No obstant això, Mònica va patir molt per l'actitud d'Agustí, que duia una vida dissoluta. Quan Agustí marxà a Roma, la seva mare va voler anar amb ell, però Agustí l'enganyà i la deixà a terra a Cartago mentre ell anava cap a Roma. Mònica, tal com diu el mateix Agustí a les Confessions (V,8,15), va passar aquella nit plorant sobre la tomba de sant Cebrià de Cartago.
El 385 va embarcar cap a Roma i visità el seu fill a Milà, on ensenyava retòrica. El seu amor de mare i les seves pregàries van fer que Agustí reflexionés i es convertís, rebent la catequesi de sant Ambròs i va ser batejat el 25 d'abril de 387.
S'instal·là amb el seu fill a Cassiciaco, prop de Milà. Participava en les tertúlies i discussions que es feien a casa sobre filosofia i teologia, cosa inusual per la poca educació que rebien les dones llavors. Tots dos van marxar a Roma i després a Òstia, on llogaren una casa a l'espera d'embarcar cap a l'Àfrica. Allà, Mònica emmalaltí de malària i morí en pocs dies, a l'edat de 56 anys.
La seva festivitat se celebra el 27 d'agost. (extret de viquipèdia).
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada