 |
| Mare de Déu del Mont. Foto: Josep Maria. |
ENYORANÇA
¡Oh Verge santa del Mont!
Jo no he estat en vostra casa,
ni he pregat als vostres peus,
ni he vist mai la vostra cara,
perquè em lliga massa fort,
massa lluny, la terra baixa:
pro em parlen sempre de Vós
la blavor de les muntanyes
les cantúries dels ocells
i la Història de la Pàtria...
¡Oh Verge santa del Mont!
¿Per què esteu tan enlairada?
Quan són cascades les neus;
quan tot floreix i tot canta,
diu que pels vostres camins
hi ha sempre belles garlandes
de devots que van pujant
cap al casal de la Mare;
¡I a mi que us tinc tant d'amor
me corseca l'enyorança!
Verge sagrada del Mont
¿Per què esteu tan enlairada?
Reina dels cims i les neus
jo us veuré una bella diada
quan tingui per pujà al cel
ales de foc la meva ànima
i besaré els vostres peus;
i miraré vostra cara;
i us tindré a prop sempre més...
¡Sempre més, Mare estimada...!
—Trinitat Aldrich, 3 de juliol de 1928—
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada