—Poema de Joan Benet i Petit (1890-1968), publicat en el seu llibre "El trobador de la Mare de Déu" volum II. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 2008.—
 |
Mare de Déu del Remei d'Alcover
... amb bell i dolç posat,al braç el Nin aguanta i ambdós amb ulls d'amor al lluny sembla que guaiten. |
I
Si és al pla, si és a la serra,
heu posat vostre escambell,
d'Alcover Rosa olorosa,
Verge Santa d'El Remei.
Heu tirat de la muntanya
cap al lloc més escaient
i heu parat les maltempsades
de la banda de ponent.
Per capçal, serres ardides
al camí de fresques valls
que s'enlairen coronades
de pinedes amb plomalls.
Si les veus d'El Francolí
us arriben mig somortes,
El Glorieta fatxendós
us canta ran de les portes.
Teniu planers els camins
i resteu prou enlairada
per estendre sobre El Camp
amorosa la mirada.
De les clares i altes valls,
Portalera, obriu la porta
i aclariu-nos els camins
amb la llum del vostre rostre.
Teniu prop del santuari
les quatre ciutats del món:
Masmolets i Les Fonts Caldes,
La Plana i Picamoixons,
i regneu com gran Senyora
damunt masos de renom:
Masricard i La Vileta,
La Canonja i Bonretorn.
D'aquesta terra de masos
gentil sou la Masovera;
si al Murtrà ja no hi ha pa,
ni pastera al Romaguera,
Sigueu-nos pastera i pa
verge del cor encisera,
Suau Bàlsam d'El Remei,
d'Alcover, la Rosa vera.
De boscúries voltada
i oliveres paternals
sou la fruita regalada,
ric esplet d'aquests brancals.
Jovençana La Glorieta
i el torrent de L'Albiol,
a l'ombra vostra s'apleguen
ans d'emprendre el darrer vol.
Al Remei sent d'arribada,
entre marges maragdins,
li contaven les facècies
d'Els Motllats, galants fadrins,
i, en reprendre l'aviada
ajassats al xaragall,
a la Verge s'oferien
per fontana i per mirall.
II
Per més que preguntem
ningú no ens diu la història
d'aquest Remei famós
vestíbul de la glòria.
El seu emplaçament
és d'una gran bellesa;
muntanya per dosser
davant la plana estesa.
Uns arbres corpulents
ombregen la façana
que no li prengui el sol
bellesa de la cara.
La fressa dels aplecs,
la font de l'aigua clara,
la pau dels garrofers
i els fins colors de l'alba.
Cimbori tot airós
damunt de la torra alta,
all cim encimbellat,
lluint a cada banda.
Portal majestuós
d'esvelta i bella arcada,
façana de carreus,
cornises en garlanda.
De part de dins, direu
que és un niuet de guatlles;
fa més de doscents anys
que hi porta la becada
la Verge d'El Remei,
becada de la gràcia
el poble d'Alcover
i tota la contrada.
Al centre de l'altar,
de llum aureolada,
llueix com un estel
la imatge d'alabastre;
amb bell i dolç posat,
al braç el Nin aguanta
i ambdós amb ulls d'amor
al lluny sembla que guaiten.
Mantell d'estrelles ple
d'argent i d'or que encanten,
corona de brillants
que lluen com els astres.
III
La vila d'Alcover
tranquil·la pot romandre,
la vetlla d'El Remei
la Reina del retaule.
L'una hora, a rodó ple,
la pluja que repica,
portant la joia als cors
i el goig de la collita,
l'altra hora, la salut
i l'arc de l'esperança,
els somnis i els records
del temps en llunyedança.
L'ermita d'El Remei
del poble recull l'ànima,
les ansies, els anhels
i els trets de la nissaga.
Així l'estimen tots
la honoren i amanyaguen,
com l'astre més fulgent
que lluu en la seva cara.
IV
Verge Santa d'El Remei,
d'Alcover flor beneïda,
que heu caigut damunt d'El Camp,
Primavera renadiua,
que esborràreu dels pagans
la deixalla troglodita,
de la roca del Catroc
prop la cova de migdia,
i per a plantar la creu
heu desfet l'altar druïda;
que heu tornat al vostre Fill
el que abans era mesquita
no en deixàreu ni una mica,
dels morells i dels voltors,
greu flagell d'aquesta vila,
que del vostre Alcover heu fet
una bella i rica vila,
on les gales de l'esperit
reben fina cortesia,
escampeu-hi el vostre amor
Vós que en sou tan i tan rica.
 |
| Santuari de la Mare de Déu del Remei a uns tres quilòmetres de la vila d'Alcover. Més informació a la web "Conèixer Catalunya" |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada