—Poema de Rosa Espadaler Mazo de 2n de Batxillerat a l'escola Les Alzines de Girona. Premiat en els seus Jocs Florals de l'any 2001—
 |
| Divendres Sant a Girona. Foto: ACN. |
DIVENDRES SANT
La ciutat
nua, ja dorm,
però en el Call se sent brogit.
Cimerall
de pedra viva,
blau de fred ara a la nit,
es banya
de lluna blanca
mullat per l'alè humit.
Ja ixen
de ses entranyes
sinuoses comitives,
manaies
marcant el pas,
i silents les confraries,
timbal, pifres,
roig, daurat
i les vestes que fan via.
Divendres,
Setmana Santa.
Dia de recolliment,
un record
de la passió
de Jesús el patiment.
Processó
fidel, devota,
segell de penediment.
Pas feixuc
un penitent
duu la creu en els seus braços.
Altres amb
el ciri a la mà,
uns sagnant, els peus descalços,
trontollen
sacres figures,
sobre l'empedrat, els passos.
Són records
del dolor, el mar
que és latent en nostre món;
realitat
que tots peixem
amb durs actes cada jorn.
I no obstant això,
ens permetem
culpar el Pare del que es romp.
No és ell
qui impassible
ens adreça la malura.
Tampoc ell,
sabent-ho tot,
es delita amb la tortura;
ans ofrenen
la llibertat,
dignitat humana i pura.
És difícil
que existeixin
a l'ensems bé i llibertat,
perquè al ser
l'home lliure
neix la possibilitat
de no emprar
amb fins més dignes
el do que Déu ens ha dat.
Per l'orgull
i l'egoisme,
privat de Déu, es condemna.
L'home per
sa voluntat
deixa pas a la sofrença.
Millor viure
en l'harmonia
per l'amor i l'obediència!
.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada