Poema de mn. Miquel Costa i Llobera al Sagrat Cor de Jesús

Imatge del Sagrat Cor de Jesús
a Ca la Mercè Fàbrega de Sant Hilari Sacalm. Foto: Josep Maria.

DAVANT LA IMATGE DEL SACRATÍSSIM COR DE JESÚS.

I

—Oh bon Jesús! I per quin nou indici

mostrau clavada en vostre Cor sagrat

aqueixa Creu de dolorós suplici,

en la que un jorn moríreu enclavat?

—Oh fills! Considerau: Jo, qui Déu era,

des que, fet home, vaig tenir un Cor,

de cor vaig abraçar la Creu austera,

vostra salut, ma pena i mon tresor.

I aquesta Creu, que és perdurable signe

de ma victòria i de ma santa Llei,

senyada la durà, qui és de mi digne,

sobre el seu front, per glòria i per remei.

Mes ai! sens nombre me declaren guerra

i destrocen ma Llei mos redimits...

Així ma Creu, com una vil desferra,

ells s'arrenquen del front, avergonyits.

I així la Creu, amb nou furor llençada

arreu per infidels i cristians,

me ve a ferir: per això està clavada

de mon Cor en les fibres palpitants.

II

—Oh bon Jesús! La tràgica corona

que us cenyí el cap d'oprobi i de turment,

quin nou misteri de dolor pregona,

vostre dolcíssim Cor ara estrenyent?

—Oh fills! Si fèrtil és de cards i espines

eixa terra que el cel va maleir,

per a fer-la esclatar en flors divines

jo ses maleses he volgut collir.

Oh vinya meva, en bon terrer plantada

del cep que té la saba divinal,

amb ma suor i sang bé t'he regada,

bé t'esvaïa tota arrel de mal!

Què més he pogut fer, vinya volguda,

perquè em donasses preuadíssim fruit?

Mes ja en llabrusca ton raïm se muda

i brostes romeguers a cada buit.

Fins, ai!, mos íntims, que formar pareixen

ma corona de goig en pura flor,

també amb misèries sens fi cenyeixen

de menudes espines aquest Cor.

III

—Oh bon Jesús! La penetrant ferida

que, mort, vos féu la llança del soldat,

per què mostrau de fresca sang humida

i oberta en vostre Cor glorificat?

—Oh fills! Quan mort sobre el Calvari estava,

—Què més amor?— apar que el cel digués...

Però el meu Cor en aquell punt clamava,

obrint-se traspassat: —Encara més!—

A la ferida de maldat més dura

brollà d'aigua i de sang l'efusió;

és que hi ha abismes de pecat i horrura

que provoquen diluvis de perdó.

És que damunt la criatura ingrata

ma gràcia a voltes extremada cau,

i tomba el criminal i l'arravata,

de Saul perseguidor fent-ne Sant Pau...

Brollen d'aquesta llaga aquí desclosa,

excés de redempció, mos Sagraments.

Hi naix l'Església, que és ma verge Esposa,

Eva que és mare d'immortals vivents.

Mes, ai!, que de ma taula al privilegi

també hi ve Judas, que aquí baix no mor...

Mirau, fills de ma vida, el sacrilegi

és la llançada que em travessa el Cor!

Pollença, abril de 1902.

.