Oració de sant Bernat a Maria

Oració que Dant Alighieri posa en la Divina Commedia al començament del Cant XXXIII del Paradís. Traducció de mn. Miquel Costa i Llobera.

Mare de Déu de Marcuello.
Museu de la Catedral d'Osca. Foto: Josep Maria.

Oh Verge Mare, filla del teu Fill,

humil i excelsa més que criatura,

del consell eternal terme i espill!

Aquella ets que la humanal natura

ennoblires talment, que el seu Autor

no es desdenyà de fer-se sa factura.

Dins tes entranyes s'encengué l'Amor

del qual per obra aquí en pau sobirana

germina aquesta rosa d'esplendor.

Al cel per tots ets llum meridiana

de caritat, i a baix, entre els mortals,

ets d'esperança vívida fontana.

Oh Senyora, tan gran ets i tant vals,

que qui vol gràcia i a Tu no recorre

desig sens ales fa volar en fals.

La teva gran bondat no sols socorre

als qui et supliquen, ans bé molt sovint

lliberalment al suplicar precorre.

Misericòrdia i pietat unint

amb majestat, poder, magnificència,

en Tu hi ha tot el bé que anà espargint

dins tot quant ha criat l'Omnipotència!

.