—Poema de Joan Benet i Petit en el seu llibre "El Trobador de la Mare de Déu" volum II. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2008—
Mare de Déu de la Font-Santa. Foto: 11299883 |
I
Una altra Font ha brollat
en el jardí de Maria;
d'aigua fresca i cordial
que del món fa una ambrosia.
No és cap poble Subirats,
ciutat, vila ni masia,
sinó un tros de món folrat
de noblesa i senyoria
que li ve del Lledoner
que el Pobret d'Assís rebia,
del pont dels cinquanta-un arcs
i els Ordals part de migdia,
però més d'aquell Estel
que a la volta refulgia
i que enjoia aquests tocoms
amb el nom dolç de Maria.
Terra alta, Subirats,
fosquejant, noble i ardida
que al davant dels seus castells
es redreça i es revincla.
Si els castells s'han doblegat
o romanen fent tentines,
l'arbre vell que arrela al cel
sempre treu nova florida.
Mireu-lo quin goig que fa
de fondals en la cruïlla,
repenjada al finestral
de Sant Sadurní a Gelida.
El riuet de l'Avernó
als seus peus estén la cinta
i l'Anoia li ofereix
escarpí, mirall i pinta.
II
El castell de Subirats
quines torres té tan altes;
el rei moro el va enlairar
que ningú no el pogués batre.
Mes el comte Berenguer,
en forjar una nova pàtria,
el castell va conquerir
després de jornades llargues.
Allà al fons d'aquell torrent
que rondina a l'altra banda,
d'aquell còrrec pedregós
que al rampeu del castell plana,
hi refilen les cançons
dues màgiques fontanes;
l'una és calda com un bes,
l'altra n'és d'aigua gelada.
Hi refilen dia i nit
a fi de poder alegrar-ne
entre el brull i el rocatam
una reina empresonada.
El llambreig d'un estel d'or,
els lliris blancs i les fraules
delaten a un pastoret
la presó embardissada
d'una imatge resplendent
de la Verge sobirana
que trobà al fons del caüll
que cent anys li serví d'arca.
Benaurat el pastoret
que un tresor tan gran trobava.
El castell de Subirats,
bé serà inexpugnable,
la font doble del barranc
durà el nom bell de Font Santa.
—Veniu-hi, nafrats del cos;
correu-hi, gamats de l'ànima,
que l'aigua que ací ha brollat
guarirà qualsevol nafra
i estendrà pel Penedès
de l'amor la flonja manta.—
III
A la vora del castell
hi va florir un santuari
de miracles dolços fruits
per dotze centúries llargues.
Té tres naus com tres estoigs
separades per pilastres,
els murs d'un gruix suficient
per a servar tres muntanyes.
No té d'altres ornaments
que la pedra desbastada,
però té l'amor encès
que El Penedès tot abranda
i d'arreu fa carreró
en el transcurs de l'anyada,
més que mai en jorn d'aplec
Infra-octava de la Pasqua.
IV
A les onze del matí
que l'ofici començava,
era el temple curullat
de devots de la Font Santa...
L'esplanada del davant
i la gran escalinata
que servia de balcó
i que el lledoner ombrejava
i encara, pel bosc veí,
el jovent trenant garlandes,
carregats amb el dinar,
el cistell nansa per nansa.
La gentada de l'aplec
s'arrenglera i s'acompassa
quan l'ofici ja és finit
a l'entrada de la tarda,
i segueix la processó
tot trenant una garlanda
al voltant del castell vell
que conserva la carcassa.
Els timons i els romanins
coneguts de mil anyades
i els ocells, cantors fidels,
amb les lires i les arpes,
forneixen l'encens i el cant
que els cors més i més abranden
i la posta amb els brandons
per la part de Vilafranca.
Madona de Subirats,
conserveu al cor l'estampa
i el record d'aquest aplec
i la terra que ens aguanta.
Foto i explicació d'Àngela Llop
La Verge de la Font Santa. L'església de Sant Pere del Castell de Subirats és tan antiga com el mateix Castell. La Verge de la Font Santa es venera en aquesta parròquia i dóna nom a la font que trobem a la part del darrera de l'edifici de la parròquia. La Verge de la Font Santa sempre ha estat molt venerada, no solament per les parròquies del municipi de Subirats, sinó també per la vial de Sant Sadurní d'Anoia i la comarca del Penedès. La tradició assegura que la Verge es trobà en una de les fondalades que envolten el Castell, a peu del Pujol d'en Figueres, prop d'una font de clot, termal i intermitent. Sembla que hi fou amagada per protegir-la del saqueig durant la invasió sarraïna. |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada