 |
| Santa Cecília, màrtir |
Exulta el cor, glorificat amb l'orgue,
la melodia dels divins esclats.
Regna l'Amor sobre els palaus caiguts.
Valerià t'escolta i veu, rosats,
els dits, saltironant enjogassats
pel teclat de les virtuts.
Avui t'escolta en divinals acords
amb els sentits absorts,
orgullós de ta casta cabellera.
Demà una nova amor emporprarà
les mateixes corones, que trenà
l'àngel, amb roses de la Primavera.
Tiburci sent l'acord, i és encisat,
i pres, i ja el martiri l'adelera.
O glòria i llum del cos nafrat!
Són les roselles entre el blat?
Ho veus? Valerià et fa companyia
més enllà dels estels i de l'espai,
arrabassat tot ell en l'harmonia
de l'Himne Sacre, en un suprem desmai.
(mn. Pere Ribot, 1930)
.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada