—Poema de Joan Benet i Petit, publicat en el seu llibre pòstum "El trobador de la Mare de Déu" volum III. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 2012.—
Mare de Déu de Joncadella. Foto: josep-gps |
I
Al mig de la planura,
perquè cap altra altura
no barri el nostre esguard,
parava la volada
l'Ocella davallada
del cel esbalandrat.
Les terres sense fites
cenyeixen d'orles riques
Cardener i Llobregat;
les terres de Manresa
la reben com Princesa,
el cor de bat a bat.
A l'hora de la calma
se us fica dins de l'ànima
la pau del pla extasiat,
i vers migjorn contempla
l'imponderable temple
de l'ínclit Montserrat.
Voltant la vella ermita,
Sant Iscle, com repica,
Mollet i Santpedor!
A l'altra banda es bada
rient Vilatorrada
del Cardener al balcó.
Al mig, com una estrella,
la flor de Joncadella
escampa la claror;
i el pla de Bages brilla,
ocell que s'esparpilla
tot just apuntar el jorn.
II
Ja fa manta centúria
que tota la planúria
fecunda amb la regor;
d'amor amb l'escarpella,
dels erms i la comella
cultiva els camps i els cors.
Gentil una pastora
llogada a can Besora,
que a un tret d'ací s'escau,
trobava una imatge
en cova del paratge
privada del cel blau.
Com el país rebria
l'obsequi de Maria
florint al seu jardí,
ben clar ho diu i palesa
l'ermita, flama encesa,
Estrella del matí.
I el floc de l'ermitoia,
de l'art romànic joia
dels segles llunyedans,
esdevingué ufanosa
església espaiosa
dels predis manresans.
Ben poca cosa en resta:
una porta xalesta
a banda de migjorn,
amb set belles arcades
que duen cisellades
de l'Esperit els dons.
Damunt d'aquesta soca
mil anys fa que rebrota
amb lluc sempre novell
i avui és tan formosa
gentil i olorosa
que apar un mirambell.
La nau ampla i senyora
amunt del cel s'arbora
amb arc de punt rodó;
cinc arcs torals l'aguanten
que dia i nit li canten
les cobles de l'amor.
Damunt del presbiteri
es bada en hemisferi
gloriosa Assumpció,
i uns angelets de festa
li posen a la testa
flairants rames de llor.
Galant i esvelta arcada
damunt l'altar enlairada
garlanda de l'abril:
nimbada de llum pura,
ens mostra l'obertura
solemne del cambril.
I en soli disposades
columnes adornades
de flors i rics relleus,
hi ha la santa Imatge,
de terra i cel miratge,
gentil Mare de Déu.
Si té la cara bruna,
com un retall de lluna
fulgeix el seu voltant,
i dues llargues trenes
davallen com ofrenes,
cascades de diamants.
Com joveneta Mare,
al braç serva i empara
la joia del Fillol,
més tendra que cap lliri
dels àmbits de l'Empiri
collits en sortir el sol.
De Mare i Fill emana
com doll d'una fontana
el gaudi a raig fet:
la joia i l'esperança
del cel en adenança
que a tots ens té promès.
Així, de Joncadella,
camins i passarel·la
no es veuen mai deserts;
de totes bandes vénen,
delit i amor els menen,
de joia ben reblerts.
Si arriben de migdia,
els donen el bon dia
les flors dels finestrals;
de flaires arborades,
enjoien les arcades
badius i basterrals.
A dins de la capella,
l'Estel de Joncadella
us mira tan clement
que tota melangia
de sobte s'esvaïa
i us passa el cansament.
Són pobles del districte
Manresa, ben adita,
Callús i Castellnou,
Sant Joan de Vilatorrada,
Torroella, l'Estrada
amb Fals, Claret i Ponts.
Parròquia fou, i honrada,
fins ésser desglossada
a últims del divuit,
que passa a Torroella,
mes resta la Poncella
que lleva el millor fruit.
Quan rep aquell ultratge,
el que a la Santa imatge
llevà casa i escon,
de tots sent enyorada,
sospira la diada
del gloriós retorn.
Només d'allí a Manresa,
la dolça, gran Princesa
i Reina de l'amor,
noranta-tres corones
de flors i d'herbes bones
rebia en el seu front.
D'esplèndida florida
no s'és pas exhaurida
la joia filial;
llavor que en bona terra
s'arrapa i s'aferra
l'esplet lleva bogal.
Regneu, oh Verge Santa,
del Pla estès sense tanca
en l'esbandit terrat:
el Cardener, la cinta;
el Montserrat, la pinta;
l'espill, el Llobregat.
L'amor dels fills corona
de les virtuts l'aroma;
per tron, el nostre cor.
Estel de Joncadella,
obriu-nos la portella
a l'hora de la mort.
Santuari de la Mare de Déu de Joncadella Foto i més informació: los folloneros |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada