Història del Sant Rosari
—extret del llibre "Devocions marianes" de Mn. Joan Marqués i Suriñach—.
Antigament, els monjos es reunien al cor del convent i recitaven o cantaven els 150 salms del Salteri bíblic. Les persones piadoses que no sabien llatí o tenien dificultats per llegir, hi participaven resant 150 avemaries. Al segle XIII sant Domènec de Guzman solia alternar la predicació dels misteris de la vida de Jesús amb la recitació d'una sèrie d'avemaries per aconseguir de la Verge Maria l'eficàcia de la seva predicació. Aquesta va ser la idea fonamental del sant Rosari.
El Catecisme de l'Església Catòlica confirma aquest aspecte amb les paraules següents: "La pietat medieval de l'Occident anà formant la pregària del Rosari, com a substitut popular de la Pregària de les Hores" (n. 2678).
Més tard, el dominic Alà de Rupe mort el 1475 va donar-li la forma actual que encara perdura.
En les aparicions de Lourdes l'any 1858 i en les de Fàtima el 1917, el missatge de la Mare de Déu gira entorn de tres idees: Fer penitència dels nostres pecats, pregar pels pecadors i resar el Rosari.
El sant Rosari és la més excel·lent de les devocions marianes. Consta pel testimoniatge de la Verge Maria, pel magisteri oficial de l'Església i per la seva mateixa estructura i contingut teològic. Els últims Papes l'han recomanat amb una insistència especial. Sant Pius X ensenyava: "L'oració del Rosari és la que més commou el cor de la Mare de Déu. Si voleu que la pau regni en les vostres cases, reseu el Rosari en família". Joan XXIII va dir que és la primera devoció mariana de l'Església, inferior únicament a la Litúrgia oficial.
Per la seva estructura i contingut teològic, el sant Rosari té els avantatges de l'oració mental i de la vocal en el grau objectivament més perfecte possible, perquè entre les oracions vocals no n'hi ha cap de més perfecta que el parenostre, l'avemaria i el gloriapatri -totes inspirades en la Sagrada Escriptura- i, entre els temes de meditació, ocupen el primer lloc els grans misteris de la vida, passió, mort i resurrecció de Jesús.
La "Salve Regina" i les Lletanies no formen part del Rosari, però se solen resar a continuació de l'últim misteri. La Salve és una de les oracions marianes més bonica i universal. No se sap amb seguretat qui la va compondre. Molts l'atribueixen a sant Pere de Mezonzo, bisbe de Santiago de Compostela, a finals del segle XI.
L'origen de les Lletanies és molt antic: remunta als primers segles de l'Església. Era una pregària dialogada entre els ministres del culte i el poble en alguns moments de la Missa i, sobretot, en les processons per implorar la misericòrdia divina i la intercessió dels Sants. Les lletanies dels Sants, l'Església ja les usava el segle VIII. D'elles procedeixen les Lletanies de la Mare de Déu, que s'anomenen també Lauretanes, perquè el nucli principal es va composar a Loreto l'any 1500.
En el decurs del temps, els Papes hi han afegit noves invocacions, com les següents: "Auxili dels cristians" (sant Pius V amb motiu de la batalla de Lepant, 1571); "Mare immaculada" (pròpia d'Espanya. Climent XIII, 1766); "Reina concebuda sense pecat original" (Pius IX, 1846); "Reina del Sacratíssim Rosari" i "Mare del bon consell" (Lleó XIII, 1903), "Reina de la pau" (Benet XV, 1915, amb motiu de la guerra europea); "Reina Assumpta al Cel" (Pius XII, 1950, en recordança de la definició del dogma de l'Assumpció); "Mare de l'Església" (Pau VI, 21.XI.1964, en ocasió de proclamar Maria Santíssima com a Mare de l'Església en la sessió de clausura de la tercera etapa del Concili Vaticà II); "Reina de la família" (Joan Pau II, 1994, amb motiu de l'Any internacional de la família).
—extret del llibre "Devocions marianes" de Mn. Joan Marqués i Suriñach—.
 |
| Mare de Déu del Roser o del Rosari |
Antigament, els monjos es reunien al cor del convent i recitaven o cantaven els 150 salms del Salteri bíblic. Les persones piadoses que no sabien llatí o tenien dificultats per llegir, hi participaven resant 150 avemaries. Al segle XIII sant Domènec de Guzman solia alternar la predicació dels misteris de la vida de Jesús amb la recitació d'una sèrie d'avemaries per aconseguir de la Verge Maria l'eficàcia de la seva predicació. Aquesta va ser la idea fonamental del sant Rosari.
El Catecisme de l'Església Catòlica confirma aquest aspecte amb les paraules següents: "La pietat medieval de l'Occident anà formant la pregària del Rosari, com a substitut popular de la Pregària de les Hores" (n. 2678).
Més tard, el dominic Alà de Rupe mort el 1475 va donar-li la forma actual que encara perdura.
En les aparicions de Lourdes l'any 1858 i en les de Fàtima el 1917, el missatge de la Mare de Déu gira entorn de tres idees: Fer penitència dels nostres pecats, pregar pels pecadors i resar el Rosari.
 |
| Portada d'un llibre per a fomentar el res del Rosari. Any 1924. |
El sant Rosari és la més excel·lent de les devocions marianes. Consta pel testimoniatge de la Verge Maria, pel magisteri oficial de l'Església i per la seva mateixa estructura i contingut teològic. Els últims Papes l'han recomanat amb una insistència especial. Sant Pius X ensenyava: "L'oració del Rosari és la que més commou el cor de la Mare de Déu. Si voleu que la pau regni en les vostres cases, reseu el Rosari en família". Joan XXIII va dir que és la primera devoció mariana de l'Església, inferior únicament a la Litúrgia oficial.
Per la seva estructura i contingut teològic, el sant Rosari té els avantatges de l'oració mental i de la vocal en el grau objectivament més perfecte possible, perquè entre les oracions vocals no n'hi ha cap de més perfecta que el parenostre, l'avemaria i el gloriapatri -totes inspirades en la Sagrada Escriptura- i, entre els temes de meditació, ocupen el primer lloc els grans misteris de la vida, passió, mort i resurrecció de Jesús.
La "Salve Regina" i les Lletanies no formen part del Rosari, però se solen resar a continuació de l'últim misteri. La Salve és una de les oracions marianes més bonica i universal. No se sap amb seguretat qui la va compondre. Molts l'atribueixen a sant Pere de Mezonzo, bisbe de Santiago de Compostela, a finals del segle XI.
L'origen de les Lletanies és molt antic: remunta als primers segles de l'Església. Era una pregària dialogada entre els ministres del culte i el poble en alguns moments de la Missa i, sobretot, en les processons per implorar la misericòrdia divina i la intercessió dels Sants. Les lletanies dels Sants, l'Església ja les usava el segle VIII. D'elles procedeixen les Lletanies de la Mare de Déu, que s'anomenen també Lauretanes, perquè el nucli principal es va composar a Loreto l'any 1500.
En el decurs del temps, els Papes hi han afegit noves invocacions, com les següents: "Auxili dels cristians" (sant Pius V amb motiu de la batalla de Lepant, 1571); "Mare immaculada" (pròpia d'Espanya. Climent XIII, 1766); "Reina concebuda sense pecat original" (Pius IX, 1846); "Reina del Sacratíssim Rosari" i "Mare del bon consell" (Lleó XIII, 1903), "Reina de la pau" (Benet XV, 1915, amb motiu de la guerra europea); "Reina Assumpta al Cel" (Pius XII, 1950, en recordança de la definició del dogma de l'Assumpció); "Mare de l'Església" (Pau VI, 21.XI.1964, en ocasió de proclamar Maria Santíssima com a Mare de l'Església en la sessió de clausura de la tercera etapa del Concili Vaticà II); "Reina de la família" (Joan Pau II, 1994, amb motiu de l'Any internacional de la família).
 |
| Foto: José Castro. ACI Prensa. |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada