POEMA A LA MARE DE DÉU DEL MONT DE SOUS. COMARCA DE L'ALT EMPORDÀ. BISBAT DE GIRONA.
—de Joan Benet i Petit, publicat en el llibre "El Trobador de la Mare de Déu", vol. III—
—de Joan Benet i Petit, publicat en el llibre "El Trobador de la Mare de Déu", vol. III—
 |
| Mare de Déu del Mont |
I
Darrere del pensament
dirigim la nostra passa
pel temple de l'Empordà
que al davant del mar es bada.
Cada riu, un baptismal;
cada muntanya, un retaule;
cada poble, un fogueral
de fretures i frisances.
Un n'hi havia entre tots
que l'ànima ens té robada;
senyoreja vers ponent
decantat a tramuntana.
Des de qualsevol indret
de la terra emporitana
el veureu caparrejar
sols girant els ulls enlaire.
Ja me'n puja serra amunt,
primera hora de la tarda;
allà baix resta Lladó
ple de dolces enyorances.
Sant Martí, joia d'art vell,
estirat a la fondada;
can Falgars, vora del cim,
ran del coll encimbellada.
En aquests jorns de Nadal
l'acarona la glaçada,
les vaques de pas incert,
el vailet amb l'agullada,
drets i muts damunt del glaç
que empatolla l'era plana,
remugant l'oració
allà al caure de la tarda.
Arribàvem quan el sol
començava a acomiadar-se
acotxant-se fredolic
al darrere de Vallclara.
Els portals del temple són
estringats amb pany i balda;
pels forats dels portals vells,
fosca freda i a glopades.
Com un llop enfellonit,
hi ha una roca embardissada
amb uns ulls esvorancats
i la veu enrogallada.
Si a l'ermita tot és fosc,
altrament, la volta blava
amb ramells d'estels i estels
per la festa s'abillava.
Al portal estintolat,
com abans era d'usança,
cantaré el meu villancet
en la fosca, xica flama.
II
Ai, Mare de Déu del Mont,
amb el Ninoi a la falda,
de la Muga al Fluvià,
de la muntanya a la plana,
en la nit d'aquest Nadal
els cants d'amor us portava,
els presents dels freginals
i els tresors de la contrada.
Per l'Infant, diví nadó,
un estol de liues blanques;
per Josep, fuster del cel,
les aulines i els pollancres,
i per Vós, Mare de poc,
la remor lleu de les branques
perquè cantin la cançó
que li faci el son amable.
Oh, Mare de Déu del Mont,
si us agraden les sardanes,
un ramell us en duré
espletat a les quintanes
d'aquest Mont sense parió
entre el mar i la muntanya
on Déu sempre bogalment
hi abocava les gràcies.
Gireu-vos sols un moment,
gireu-vos tota rodona
i veureu el pla de Vic,
el Montseny i Barcelona,
de Begur fins a Montgrony,
de Portbou a prop de Blanes
oferint-vos els presents
dels casals i les vessanes.
III
L'estrident giscle del duc
es barreja amb la cantada;
el mantó brodat d'estels
ens amoixa les espatlles.
Uns llumets mig arraulits
pampalluguen baix la plana;
són els somnis de Nadal
sota el bleix de la glaçada.
IV
Ja fa més de cinc-cents anys
que de Sous al santuari
un convent benedictí
hi plantava Carles Magne.
Els seus monjos benaurats
feien vida en l'alternança
de cantúries de salms
i el fragor de les batalles.
De la Reina celestial
una valuosa imatge
enriquia aquest país,
pluja fecunda de gràcies.
Fou trobada per un bou
al forat d'aquella bauma
prop del riu de Gitarriu,
del Bassegoda a les branques.
Al cambril conventual,
com Regina sojornava
presidint el noble esbart
d'hàbits negres i veus blanques.
El Roser de cent colors
un altre pitxer somiava
als camins assolellats
que s'adrecen vers la França.
Benhaja l'abat Bernat,
de gloriosa recordança,
que en el segle catorzè
us bastí una bella estança.
Benhaja el convent de Sous
que el preuat abat lliurava
perquè enjoiés aquest Mont
com l'alè de marinada.
V
És el temple bizantí,
d'una sola nau prou ampla,
amb els arcs de mig canó
i de carreus tota obrada.
D'allí al Mont varen sortir,
davallant a l'escarada,
els primers caramellers,
rossinyols del jorn de Pasqua.
I els confrares d'allí al Mont,
que l'abat Cuixàs fundava,
mil cinc-cents cinquanta-set,
quin esplet de flors llevaren!
Adéu, frares caputxins,
com ocelles davallades
del jardí de Sant Francesc
per cantar fresques albades.
La solemne nit ja cau,
d'un mantell tota abrigada;
la muntanya s'ha arraulit
sota el bes de la glaçada.
Ai, bona Mare de Déu,
si he complerta la comanda,
pel senderó esborradís
emprendré la davallada.
Guardeu-me de prendre mal
per balsera embardissada;
si em donéssiu Vós la mà,
tot seria carrerada.
Adéu, la Verge del Mont
d'aquest Nadal a muntanya;
si me'n baixo serra avall,
amb Vós deixo la meva ànima.
 |
| Santuari de la Mare de Déu del Mont Fotos: Salvador Soler Vilavella |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada