GOIGS A LLAOR DE SANT DOMÈNEC DE GUZMAN. PATRÓ, PER VOT DE POBLE, DE POBOLEDA
(PRIORAT). ARQUEBISBAT DE TARRAGONA. LA SEVA FESTA, EL 4 D'AGOST.
|
| Sant Domènec de Guzmán |
Sant Domènec, veu ardida,
arborant la veritat:
Com floreix la vostra crida
cor endins del Priorat!
Bella vida s'esbadella
a l'escalf d'amor ardent.
Quina albada per Castella
que és el vostre naixement!
Cor immens, ferma embranzida,
Gos de Déu adelerat...
...
Poboleda era delmada
per la pesta i per l'eixut,
vós la mà li heu allargada
regalant aigua i salut.
Ben guarida la ferida,
us votava el veïnat...
...
Mai del món no fem fallida
de la fe que hem heretat!
Com floreix la vostra crida
cor endins del Priorat!
|
|
Parròquia de
Sant Pere de Poboleda Foto: Eduardo González |
|
| Poboleda. Foto: escapadarural.cat |
(festes.org) Poboleda
(Priorat) és un dels pocs municipis de tot el país que compta amb un canó
festiu per anunciar l'arribada de la festa major, que se celebra en honor de
Sant Domènec fins a finals d'agost.
Lluny de les estridències del toc de matines de les gralles –molt habituals al llarg i ample del país–, Poboleda opta, des de temps immemorials, per despertar els seus veïns amb eixordadores canonades. Cada any el dia 4 d'agost, diada de sant Domènec, un canó festiu recorre els carrers del poble a partir de les 6:00 hores per despertar tots i cadascun dels poboledans que encara estiguin enredats amb els llençols.
Quan tothom ja està dempeus, és hora d'iniciar la cercavila, a 2/4 de 8 del matí, en què hi participen el mateix canó i una cobla. Tot seguit hi ha un esmorzar, concert-vermut i sardanes, i a la tarda i a la nit, ball amb una gran orquestra.
L'ús d'un canó com a element festiu és, doncs, una de les principals peculiaritats d'aquesta vila situada a la dreta del riu Siurana. De fet, arreu de Catalunya, es té constància de ben pocs canons festius, ja siguin històrics com el de Reus o recuperats com el del barri de la Barceloneta de Barcelona.
Poboleda ha venerat sant Domènec des de temps immemorials. Fins fa poc, la seva festivitat s'esqueia el 4 d'agost, per bé que, fa uns anys, l'església catòlica la va traslladar al dia 8. Tot i el canvi, els poboledans han optat per continuar celebrant la seva festa el 4 d'agost, com era tradició. I no només això, sinó que l'han estesa a tot el mes. La festa grossa dura fins a finals d'agost, amb havaneres, sardanes, ball, cinema a la fresca, un concurs de dibuix o una excursió a l'ermita Maria Assumpta, entre molts d'altres actes. Hi participen, entre d'altres, el grup de grallers "Morrobadat", el drac "Focalnas" i el gegant "Frailetus".
La Festa Major, antigament, es caracteritzava també pel Ball de Coques, el Ball de Gitanes i per la construcció de castells i torres humanes ajagudes.
Lluny de les estridències del toc de matines de les gralles –molt habituals al llarg i ample del país–, Poboleda opta, des de temps immemorials, per despertar els seus veïns amb eixordadores canonades. Cada any el dia 4 d'agost, diada de sant Domènec, un canó festiu recorre els carrers del poble a partir de les 6:00 hores per despertar tots i cadascun dels poboledans que encara estiguin enredats amb els llençols.
Quan tothom ja està dempeus, és hora d'iniciar la cercavila, a 2/4 de 8 del matí, en què hi participen el mateix canó i una cobla. Tot seguit hi ha un esmorzar, concert-vermut i sardanes, i a la tarda i a la nit, ball amb una gran orquestra.
L'ús d'un canó com a element festiu és, doncs, una de les principals peculiaritats d'aquesta vila situada a la dreta del riu Siurana. De fet, arreu de Catalunya, es té constància de ben pocs canons festius, ja siguin històrics com el de Reus o recuperats com el del barri de la Barceloneta de Barcelona.
Poboleda ha venerat sant Domènec des de temps immemorials. Fins fa poc, la seva festivitat s'esqueia el 4 d'agost, per bé que, fa uns anys, l'església catòlica la va traslladar al dia 8. Tot i el canvi, els poboledans han optat per continuar celebrant la seva festa el 4 d'agost, com era tradició. I no només això, sinó que l'han estesa a tot el mes. La festa grossa dura fins a finals d'agost, amb havaneres, sardanes, ball, cinema a la fresca, un concurs de dibuix o una excursió a l'ermita Maria Assumpta, entre molts d'altres actes. Hi participen, entre d'altres, el grup de grallers "Morrobadat", el drac "Focalnas" i el gegant "Frailetus".
La Festa Major, antigament, es caracteritzava també pel Ball de Coques, el Ball de Gitanes i per la construcció de castells i torres humanes ajagudes.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada