Reina, pels àngels servida,
Plena de gràcia de Deu,
Que entre totes escollida,
En la Eternitat triomféu.
¿Com és que vostra mirada,
Que al sòl guanya en esplendor,
La vem sempre anubolada
Per fondíssima tristor?
Si vos causen pena dura
Nòstres greus calamitats;
Ampareunos, Verge pura,
Mare dels Desamparats.
...
|
| Font: Universitat Jaume I |
|
| Edició dels goigs d'Antoni Sàbat Aguilera |
|
| Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats. València. |
|
|
La Mare de Déu dels Desemparats al Camí dels Degotalls de Montserrat |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada