Per què veniu, Senyor? Poema del beat Pere Tarrés. Any 1937.

XI estació del Via Crucis: Jesús és clavat a la Creu
Església d'Err (Cerdanya francesa)

PER QUÈ VENIU, SENYOR?

Propter nostram salutem...

1. Jesús, com pobre captaire

pidolaire,

tot sol va i pel món camina

espellifat, las, peu nu,

cercant amics, potser a tu...

per calmar una set divina

que l'abrusa i l'arbora

i que el mina;

que com febre engolidora

el consum

i fa llanguir

la dolça llum

d'aquell rostre clar i diví.

2. El front porta coronat

per espines punxegudes,

el seu cos tot llatzerat

per cops, assots i caigudes,

son mirar és de pietat

i de profunda tristesa...

imatge de la pobresa,

pidola la caritat

d'ésser per tu estimat...

3. D'aon veniu, tan cansat

i amb els peus tot sangonents?

Apar, Senyor, que heu plorat

i que heu sofert greus turments.

----------

Veniu de llunyes contrades

amb ànsia insatisfeta

per retornar a vostra pleta

les ovelles esgarriades.

----------

Però, Senyor, no veieu

com s'esqueixa vostra carn

i com regueu

a terra amb la vostra sang?

I tot per un tros de fang!...

Bon Jesús, i quants fatics

preneu pels vostres amics!...

***

4. A què veniu entre els homes?

És que us poden dar més glòria?

No sentiu ja la cridòria

d'un poble irat

clamant: "Sigui condemnat!"?

5. A què veniu si us odien?

Us manca felicitat?

Augmentar-vos-la podrien

tots els homes d'un plegat?

És que no hi ha prou grandesa

en el vostre immens palau?

És que us manca la riquesa

o bé al vostre cor la pau?

6. No és possible això, Senyor!

Mes si el món és tan mesquí

que de res pot dar ni un bri,

digueu-nos, el vostre Cor,

que cerca aquí?

7. Cerqueu una recompensa?

Cerqueu honor, poder? No.

Però, Senyor, si hom us llença

i us ofèn sens compassió

pertot arreu...

Senyor Jesús, què cerqueu?

8. Per què veniu

en aqueix món tan esquiu?

Per què deixeu

el soli de tot un Déu

i us feu dels homes captiu?

9. Dels homes, Bondat Divina?

D'aquesta raça de feres,

sense entranyes, que imagina

les maneres

més vils de fer-vos sofrir

i morir?

10. Jesús: dels homes, dieu?

D'aqueix poble faritzeu

d'escorpins?

D'aqueix poble degradat,

covard, traïdor, amagat

com l'escurçó pels camins?

D'aquesta pols mig podrida

pels cucs, raça maleïda,

rosegada per l'orgull

i la mentida,

esmicolada en l'escull

de tants vicis i passions,

que ha menyspreat vostres dons,

vostres preceptes burlat,

que el vostre rostre ha escopit,

us ha odiat en son pit,

i amb la boca blasfemat?

11. I malgrat tot, repetiu

que pels homes veniu?

Per què, per què, Bon Senyor?

Per amor?

Però, per amor a qui?

..........

Per tot el món pecador?

..........

Per tots els homes, per mi?

Oh Senyor!

12. Jesús meu, sembla follia

aquest amor tan fervent...

És, Senyor, tan diferent

d'aquell que pel món fa via!

Oh, Jesús meu,

com estimeu!

Ni els turments us han fet por,

ni la creu,

ni l'odi esfereïdor

dels homes, ni llur menyspreu.

13. Jo em perdo en la immensitat

del vostre amor;

m'apar espai de grandor

immensa, il·limitat,

en què l'amor tot plegat

dels homes allí seria

com un àtom que es fondria

en el foc abrusador

del vostre Cor...

14. Com una volva menuda

i perduda

en l'esclat d'un raig de Sol

—ja immòbil, ja moguda,

ja oscil·lant, prenent el vol—

de claror és sempre amarada

i cercada,

mes del tot cega a la llum;

15. així està la meva ment,

oh Senyor!,

al davant del vostre amor.

A voltes sent

un subtilíssim perfum

que arriba endins,

molt endins, trontolla el cor

un moment,

il·lumina nous camins,

aconhorta i endolceix,

però molt prest, com el fum

endut pel vent,

s'esvaeix...

16. El meu cor pressent la llum

d'aquest amor tan sublim,

mes, Senyor, des de l'abim

on viu mon cor

el cega tanta claror!...

És tan migrat, Bon Jesús,

el meu, d'amor,

i de tanta mesquinesa

al costat de la grandesa

del vostre, immens, infinit,

que no comprenc tal llarguesa

per un món tan envilit.

***

17. Bon Déu, el meu cor sospira

una guspira

del vostre amor...

Aleshores, Vida mia,

qui apagar-ne podria

el foc, de mon interior?

18. Bon Jesús, per què no obriu

i encalentiu,

sols una mica, el meu cor

aspre i esquiu?

Per què permeteu, Senyor,

tanta gelor?

19. Si embriagar-me podia

en vostra font

com cérvol, d'amor ferit,

ja no cabria en mon pit

res del món,

i tot, Senyor, em diria

mos amors on són...

..........

Amics cerqueu?

Oh Bon Jesús, em voleu?

Jo també vaig desolat,

cercant l'Amat...

- del Dr. Pere Tarrés, 19 de març de 1937 -

.